Josep Pla i la seva amistat amb una família de faroners de Sant Lluís

Fill de Pere Orfila Cardona, jornaler del camp, i d’Anna Olives Olives, ambdós de Sant Lluís, en Josep va néixer al mateix poble el 20 de gener de 1856. Es va casar amb Catalina Gomila Gomila, també de Sant Lluís, i van anar a viure a una casa a Maó, on van néixer en Pere el 1885 i en Josep el 1888. Cinc anys després ja tornaven a viure a Sant Lluís, perquè el 1893 hi van néixer na Francisca i el 1897 n’Emili.

Estant a Maó, entre 1880 i 1885, en Josep va fer feina de guardaboies, patró, guardamagatzem i guardamoll al port de Maó. L’11 de desembre de 1894 va ingressar al cos de faroners -un germà seu, en Pere, també ho va ser- i la seva primera destinació va ser la suplència a Menorca. Poc després d’haver nascut el quart fill va ser destinat al far de Cap de Creus, a Cadaqués, Girona, on es va establir amb la seva família. Aquest far està situat a prop de 90 metres d’altura a la Punta de l’Esquena, a la part més oriental de la península on bufava la tramuntana, un vent ben familiar i conegut per en Josep.

El 25 de novembre de 1910, Orfila es va traslladar al far de Sant Sebastià per ocupar una de les tres places, gràcies a una permuta amb el faroner mallorquí Joan Moll Garau que estava a Cap de Creus. Al far de Sant Sebastià, construït a 169 metres per sobre del nivell de la mar quan en Josep tenia un any i deu mesos, hi va estar durant nou anys i quatre mesos fins al final de la seva vida. De fet, en Josep va morir treballant al mateix far a causa d’un vessament cerebral el 27 de març de 1920, a les deu del matí, quan feia dos mesos que havia complert seixanta-quatre anys, segons explica David Moré Aguirre al llibre «El far de Sant Sebastià. 150 anys de vida (1857-2007)».

L’adolescent Josep Pla es va relacionar amb els fills i les filles dels tres faroners de Sant Sebastià, donat que cada dia anaven a peu a l’escola de Palafrugell, poble on vivia l’escriptor català que solia anar a veure’ls al far. Així va ser com va conèixer a Francisca Orfila Gomila, que li deien na Paca, amb qui va mantenir una llarga relació d’amistat tota la vida. A Palafrugell, na Paca va assistir a les festes que organitzava l’Ateneu del poble i també a les del Club 3x4, una societat recreativa vinculada als empresaris surers, com ho recordava ella en una carta que el 18 d’abril de 1948 va escriure a Pla en què li manifestava la seva enyorança dels anys que va viure al poble de la Costa Brava, segons assenyala el professor de literatura catalana i teoria literària de la Universitat de Girona Xavier Pla al llibre «Un cor furtiu. Vida de Josep Pla».

Unes setmanes després, na Paca li va enviar una altra carta a l’escriptor, en què li explica que havia visitat de nou el far de Sant Sebastià i li expressa la seva decepció, segons reprodueix Xavier Pla. «Con franqueza, me supo mal haber ido pues iba guardando un recuerdo tan bueno y tan bonito que fue de decepción en decepción; aquella ermita de san Sebastián estaba triste, todo como abandonado, el jardín del faro que era mi recreo y orgullo, sin un clavel, sin un geranio; ajos, cebollas, hiebajos, en fin: esto era lo que sustituía aquella gama de colores que daban vida. Y Llanfranch lleno de fabricantes de Tarrasa y nuevos ricos; solo vi una família conocida, los de casa Vilá el Tintorero; en fin, con franqueza, me gustaba todo como antes, no como ahora».

Josep Pla també va fer amistat amb un dels germans de na Paca, n’Emili, amb qui compartia el fet d’haver nascut el mateix any, el 1897. Anys després, el 1950, ho recordava a la «Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza», en què Pla es refereix a ell com «el nostre vell i estimat amic» quan tracta sobre el nucli d’estiueig d’Alcalfar, Sant Lluís, on el mestre d’escola i empresari dels sectors tèxtil i farmacèutic Emili Orfila va construir la casa Quatre Vents, en què va morir a causa d’un atac de cor el 23 d’agost de 1954, durant la seva estada estiuenca a l’Illa.