El llibre es va presentar a Can Saura, just abans de les festes de Nadal.

El llibre es va presentar a Can Saura, just abans de les festes de Nadal.

Isaac Pons de Rosa05/01/25 4:00
TW
8

Dels versos del poeta Ibn Al-Yamin d’Alzira, acollit per l’arrais de Menorca, Ibn Hakam, sorgeix el títol de la primera incursió en el camp de l’assaig del filòleg clàssic Bartomeu Obrador. És «La pupil·la de la mar: un assaig sobre el dàtil, la taronja i el garballó», treball on reivindica la importància del patrimoni que heretà l’Illa de l’època islàmica, però que tradicionalment ha estat menystinguda.

Bartomeu Obrador (Ciutadella, 1990) ha acceptat el repte de la jove editorial Edicions Cuc, de Cora Sánchez, Gemma Ferrer i Rita Pons, per a reflexionar sobre una etapa fonamental de la història de Menorca. 385 anys de cultura islàmica que feren de l’Illa un jaciment andalusí, del qual, tanmateix, se’n té escassa informació seriosa.

«Sembla com si la nostra història partís del moment en què van arrabassar l’Illa als àrabs», apunta Obrador. De fet, era habitual que «rondalles d’antic fessin referència a la por de què tornessin» els musulmans.

menorca ciutadella inauguració museu can saura joana gomila majo león miquel angel maria miquel company andreu cardona

Imatge de la ‘màqbara’ de Can Saura.

Falta d’estudis

Són exemples que, tot i la importància d’un patrimoni com el castell de Santa Àgueda, «no en tenim estudis seriosos» i s’ha fet molt poc per a recuperar-lo. O la recent troballa de restes d’un barri islàmic davall de la plaça des Born, a Ciutadella, que tot just va ser objecte d’un estudi d’urgència i es va tornar a tapar, lamenta l’investigador. «Si hagués estat un cercle postalaiòtic o un habitatge de temps del bisbe Sever, s’hauria mogut cel i terra per poder estudiar a fons la troballa».

«Així com s’intenta inculcar un vincle amb l’època talaiòtica, no passa amb la islàmica», que és més propera en el temps. «Hi ha un dèficit de coneixement i de gent que pugui estudiar aquesta època», considera el filòleg, tot recordant figures que sí que ho han fet o ho fan, com Guillem Rosselló, Bernat Moll, l’equip d’Amalia Pérez-Juez o Elena Sintes.

És cert que l’idioma és una barrera que ho complica, però «encara hi ha molt per conèixer». Ho demostren els quatre manuscrits encara no editats que hi ha a la biblioteca de l’Escorial, o un cinquè, sobre el qual versa un estudi recent d’Aurélien Montel, explícitament copiat a Menorca i regalat a Ibn Hakam, que ha estat identificat a la Universitat de Bengasi, a Líbia.

Recorda Obrador que el 1231 «Ibn Hakam, llavors signatari del tractat i just després arrais de l’illa (1234-1282), va acollir i rescatar tot un aplec d’artistes i intel·lectuals de la Península i del Magrib que convertiren l’Illa, fins ara gairebé ignota, en un verger de les lletres i les arts». Després, la conquesta d’Alfons III de 1287, que va patir el successor de Hakam, Abu Umar, va dur la negociació per exiliar-se al nord d’Àfrica, «va pactar la sortida de dues-centes persones, la resta van ser esclavitzats, i el dret a endur-se’n espases, matalafs, cobertors i els seus llibres», documents que han quedat dispersos.

Obrador valora la recerca arqueològica que es fa a Torre d’en Galmés, o la posada en valor de la màqbara, la necròpoli musulmana al subsol de Can Saura, a Ciutadella. De Santa Àgueda, tem l’escriptor el caire turístic que es converteixi en reclam turístic «sense acabar de comprendre, encara, què siginifica per a la nostra història», per la falta d’estudis profunds pendents.