Dos cors sublims per un ‘Messies’ de Handel en català

En una església de Santa Maria adequada per l’ocasió, amb tots els bancs girats cap a les grades col·locades per rebre els cantaires amb l’orquestra a peu pla, una església plena de gom a gom, fins i tot amb gent asseguda als esglaons, al terra, alguns de drets i a cadires presses de la sagristia, d’aquí i d’allà, el concert ha començat ben puntual.

És el que té aquesta nostra estimada Illa: en un mateix cap de setmana es pot assistir, entre moltes altres activitats i propostes, a un Torneig de glosa as Migjorn Gran el dissabte i a un «Messies» de Handel el diumenge... És remarcable la gran afició, passió i interès, en un territori tan petit, per tot tipus de manifestacions culturals siguin quines siguin i que es desgranen de mans de professionals i aficionats durant la tardor, l’hivern i la primavera, pel gaudi de tots els residents a l’Illa, fent-nos difícil de vegades arribar a veure i sentir tot el que voldríem...

La primera part del concert comença puntual, dèiem, amb una impecable execució de l’obertura per part de l’orquestra seguida d’un recitatiu i una ària a càrrec del tenor, en Roger Berenguer, tot i així el concert comença de veritat quan s’aixequen tots els cantaires del cor Illa de Menorca i del cor s’Estel i omplen fins el darrer racó de l’esglèsia de Santa Maria d’una música extraordinària fen-nos estremir a tota l’audiència. La versió catalana ens fa sentir un Handel més proper. Escoltem desprès en una ària i un recitatiu de nou al baríton Paulino María    i seguidament a la mezzosoprano Marta Roca. Volem fer menció especial de la soprano, Noemí Anglada, que interpreta les seves dues àries amb una veu clara, exquisida i plena d’emoció. La primera part es tanca amb «Mireu l’anyell de Deu» interpretat pel cor.

Sense interrupció s’inicia la segona part amb cinc àries dels solistes, desprès de les quals el cor arriba a l’«Al·leluia» interpretat magistralment. Aleshores la feina és del públic per retenir els seus aplaudiments i no interrompre el transcurs de l’obra.

S’escolta com els dos cors han fet una molt bona feina conjunta en la que les diverses cordes se senten equilibrades, de manera que el públic pot rebre tots els matisos i els canons es desgranen amb gran bellesa.    Amb un gran silenci per part de l’audiència, arribem al    final de l’oratori amb l’«Amén» interpretat amb gran força i passió per un cor pletòric i potent. Tot just arriben orquestra i cantaires a la darrera nota d’«El Messies» de Handel que el públic arrenca amb un aplaudiment que fa retrunyir les parets de l’esglèsia de Santa Maria, alçant-se poc a poc tota l’audiència amb gran entusiasme i reclamant un bis que dirigits per n’Antoni Pons Morlà músics i cantaires ofereixen generosament fent una repetició del preciós «Al.leluia», deixant al públic agraït i satisfet amb la vetlada.

I així marxem tots i totes sentin-nos afortunats i una mica més feliços d’haver tingut l’oportunitat de passar dues hores sense sortir de la nostra Illa gaudint d’un concert meravellós.