Dissenys ‘made in Menorca’ que volten pel món

El dissenyador va néixer a Menorca, però de ben petit marxà cap a Catalunya amb la família. El 1989 va començar a estudiar disseny gràfic i uns anys més tard fundà l’editorial CRU, especialitzada en llibres d’artista. Des d’aleshores acumula més d’un centenar de premis nacionals i internacionals, en indrets com Nova York, Tòquio o París. També a Menorca va guanyar el concurs per a crear el logotip de la Menorca Talaiòtica.

Gifreu treballa per a entitats i institucions com el Centre Pompidou Metz, el FRAC Bourgogne, les fundacions Tapies, CGAC, La Caixa, Miró, Gala-Salvador Dalí o Mapfre, les biennals de Venècia, Sao Paulo i Oslo, el Macba, el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, el Musac o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, entre altres.

Al llarg de la seva carrera, Gifreu ha viscut en nombroses ciutats d’Europa i dels Estats Units: Amsterdam, Rotterdam, Barcelona, Berlín, Londres, Boston, Nova York, Los Angeles i Figueres, abans de tornar, ara fa cinc anys, a Ciutadella. «A Menorca és on soc més feliç», confessa l’autor, qui assegura que aquí hi troba la inspiració. «Aquí hi trobo calma i tranquil·litat, però el que més m’interessa és la llum que entra per la finestra». Una claror que no troba comparable a la de cap altre lloc, «bé, potser sí la de Figueres, però no la de Barcelona», assegura.

Teletreball

Gifreu creu que la pandèmia «ha ajudat a fer entendre als clients que no calen les reunions presencials, que es pot treballar des de qualsevol punt del món». I açò li permet fer-ho des de l’Illa, tot i tenir clients a ciutats ben allunyades.

Sobre el món del disseny gràfic, Gifreu considera que «segueix mantenint l’essència de quan va néixer, amb l’objectiu de comunicar; el que ha evolucionat són els suports». De fet, «de les quatre grans revolucions de la història, el foc, la roda, la impressió i internet, les dues darreres estan relacionades amb el disseny gràfic».

«Gutenberg va permetre deixar de fer llibres a mà, per fer-ne còpies amb la impremta, i internet ha suposat un canvi de suport» on «qualsevol pot fer una tipografia animada, les noves tecnologies permeten nous suports». En qualsevol cas, aquesta «democratització» que fa possible l’arribada a casa dels ordinadors i els programes d’edició, no són garantia de res. «Passa amb tot, ara tothom és fotògraf perquè té una càmera al mòbil» i fa proliferar, en el seu camp, els pseudodissenyadors. «L’intrusisme hi és per tot, també els metges veuen com els pacients ho saben tot mirant Google», ironitza el dissenyador, qui defensa la feina dels professionals.