La història d’amor entre un Robert, un jove menorquí que se’n va a Barcelona a estudiar Farmàcia, i Aurora, una jove culta i tímida que, després de la mort de sa mare, s’ha vist obligada a instal·lar-se a Barcelona, a la casa dels oncles, i que treballa de telefonista és l’argument d’«Aurora», la primera novel·la publicada per la mestra d’escola Adriana Moll Gómez de la Tía.
Vostè viu des de fa molts d’anys a Catalunya, però és menorquina.
—Vaig néixer as Mercadal dins una família nombrosa, de set fills, vaig ser la cinquena, quan vaig néixer quasi no em van fer cas -diu rient-. Jo era una nena aplicada, m’agradaven els estudis, però també feia les meves coses, era pilla, i també m’agradava escriure contes, inventar-me contes i explicar-los a les amigues.
Primer devia estudiar as Mercadal, i el batxillerat?
—Primer a l’escola de les monges franciscanes des Mercadal, em van formar bastant bé. A l’hora d’estudiar el batxillerat, mon pare em va enviar a l’escola de Ciutadella, a ca Las Madres, on vaig estar interna durant quasi quatre anys, amb molt bons resultats, era estudiosa. Després ma mare es va posar molt malalta i el meu germà gran em va demanar si volia tornar a l’internat o quedar amb ma mare i als 16 anys vaig decidir quedar a casa cuidant ma mare, tot va ser una mica a empentes, em vaig matricular dues vegades a Maó i Ciutadella, vaig estudiar per lliure i vaig treure el batxiller superior.
Ho va fer amb molta força de voluntat i després a Barcelona?
—La carrera de mestra no la vaig fer fins que em vaig casar, va ser al santuari del Toro, as Mercadal, i després vam anar a viure a Barcelona. Ja estava embarassada, vaig tenir una nena, la Clàudia, i vaig fer la carrera de magisteri.
Per què es va decantar per ser mestra?
—M’agradava molt ensenyar als nens i vaig fer trenta anys d’ofici. Vaig estar un parell d’anys a Barcelona i després a l’escola pública del Canigó, de Sant Just Desvern, que és on visc. Vaig elegir aquesta escola perquè al meu home li anava bé estar al poble i ho vaig passar molt bé, fins que em vaig jubilar el 2014.
Des de quan escriu?
—Un poc abans de jubilar-me vaig anar a l’escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona, que fa ser quan vaig començar a escriure de veritat. Estàs molta estona a escriure, perquè al principi no en saps molt, estàs molt dubtosa i no publiques. Ara ho he fet, perquè ho tenia acabat i m’ha vingut bé i també em van donar alguna empenta. També he fet algunes poesies, alguns de contes Nadal, però és el primer llibre que publico.
Com són els personatges de la novel·la «Aurora»?
—Els personatges de la meva novel·la són marionetes que jo faig de la meva manera, a vegades se’ls van els fils i fan coses que a mi no m’agradarien que fessin i els torno a reconduir, perquè vull que els personatges en realitat siguin bons. Aquesta novel·la respira bondat, el que vull és que els personatges em facin cas, que no se’n vagin cap a la dolenteria, a les malifetes, no vol dir que siguin mel·liflus, perquè tots tenen les seves coses.
Ha estat difícil enllestir aquesta història entre Aurora i Robert?
—He tardat molt en escriure aquesta novel·la. Vaig començar fa quatre anys, però també és ver que mentrestant he preparat una altra novel·la en un any i mig.
Com va sorgir escriure aquesta novel·la?
—Al principi no tenia pensat escriure cap novel·la. A l’escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona funciona que tu corregeixes el que escriuen els companys que tens al costat i açò vol dir una feina molt àrdua. N’hi ha que escriuen un llibre en mig any, jo no tenc cap vergonya en dir que he estat quatre anys, pensant que em vaig posar amb una altra.
Està satisfeta de com ha quedat?
—Sí, estic molt contenta, perquè quan el llegeixo de nou, l’he rellegit moltes vegades abans de publicar-lo, no ha estat escriure’l i publicar-lo tot d’una, jo m’ho he pensat molt.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Enhorabuena!!!!