El cofundador de l’associació d’amants de la glosa de Menorca, Soca de Mots, juntament amb Esteve Barceló i Toni Pons, ha estat una figura cabdal per als nous glosadors de l’Illa en convertir-se en el «pare» de l’actual fornada, els encarregats d’escampar la llavor que el ciutadellenc va preocupar-se de plantar en el seu moment.
Valors rurals
El vincle entre la glosa i Ametller va néixer quan tenia 7 anys, moment en què el seu pare el convidava a participar en els seus primers glosats on ell ja cantava. «Va aprendre del seu pare i el seu avi, de viure al camp», recorda la sonadora i glosadora Annabel Villalonga, actual presidenta de l’entitat que va crear el mateix Ametller l’any 1999 per recuperar i divulgar la poesia popular improvisada.
Precisament, el camp és el lloc d’origen de la glosa, un gènere del qual es té constància des de l’edat mitjana. Ametller va ser testimoni de com el desplaçament de la pagesia fins als pobles implicava una pèrdua gradual dels espais reservats per a la transmissió de la cançó improvisada, que es veia relegada a un gènere gairebé només escrit.
L’escola i la institucionalització
Així doncs, el mestre ciutadellenc es va posar mans a l’obra i va començar a exercir com a professor de glosadors per tal de recuperar i expandir la cultura, fos a través d’instituts o associacions de veïns, entre altres. És aquí on radica la clau del seu èxit. «La seva feina era crear escoles de glosadors i sonadors, perquè els que quedaven eren pocs i grans», comenta Vicenç Marí, una de les cares més visibles de la glosa menorquina avui dia.
A més, la implicació de les administracions va esdevenir importantíssima per tal que es convertís «en una cosa pública». «Va aconseguir tenir el suport del Consell i dels ajuntaments per donar visibilitat al glosat», afegeix Marí. Aquesta aliança institucional va arribar a finals de la dècada dels anys 90, quan es van començar a impartir els primers tallers de glosa, tot un «experiment» al qual es va apuntar un curiós Zès Coll. «Fa molt de temps que en feia escrites, però vaig veure aquests cursets del Consell i em vaig apuntar, per curiositat més que res», expressa l’avui glosador per excel·lència d’aquest diari. Així és com es van destapar la immensa majoria de les figures de la glosa avui recognoscibles.
Traspassant fronteres
La seva expansió més enllà de Menorca va sorgir de forma natural a causa del seu èxit. Diversos punts de parla catalana van començar a interessar-se en aquella cançó improvisada de la qual feia gala Ametller, donant lloc al naixement de nous glosadors fora de Menorca. Exemple d’això és el reconegut improvisador mallorquí Mateu Matas ‘Xurí’, qui va conèixer Ametller quan tan sols tenia 20 anys, just en el moment en què el menorquí protagonitzava les primeres sessions de glosa a l’illa veïna. «Vam coincidir per primera vegada l’estiu de 2003 a Manacor i des d’un primer moment vaig veure que era una persona amb una aura imponent. Només la seva presència ja et feia veure que era especial i impactava molt», ressalta un dels màxims exponents de la nova generació de glosadors mallorquins.
«Som dues persones que hem viscut un procés bastant paral·lel, tot i la diferència generacional entre ambdós», reconeix al mateix temps que assegura que existeix un gran deute amb el de Ponent. «Li devem tots moltíssim perquè la seva influència no és només damunt els glosadors de Menorca ni Soca de Mots, sinó que s’estén fora d’aquest àmbit. Diria que Miquel és el referent del segle XX i segle XXI de tot el moviment de la poesia improvisada arreu dels Països Catalans i més enllà», afegeix. I així és, ja que la glosa d’Ametller va arribar fins a llocs com les Canàries, Cuba o Sant Sebastià, on cobra especial importància. «Ell havia anat a glosar pel País Basc, on es va veure amb els versolaris, que són els glosadors bascs. Va veure com funcionaven: anaven a les escoles, sortien al carrer i mostraven la tradició popular, per la qual cosa sempre sortia algú interessat en el versolarisme. Menorca no es nodria d’això perquè la glosa es veia com una cosa folklòrica, així que la figura de Miquel Ametller és essencial», relata sobre aquest canvi de mentalitat, Juanjo Orfila, membre d’aquesta casa i un dels darrers glosadors en incorporar-se a la trentena que formen part de Soca de Mots.
Idees clares i molt de caràcter
La predilecció de Juanjo per la figura d’Ametller va impulsar que aquest arribés a ser el pregoner de les festes de Sant Gaietà a Llucmaçanes l’any 2000. Com no podia ser d’una altra forma, va oferir un pregó en forma de glosa.
Els que van tenir el plaer de conèixer-lo destaquen el seu «fort caràcter» i la seva «exigència», el que propiciava «relacions intenses», com la que va viure amb Zès Coll o Annabel Villalonga. «Estic bastant afligida perquè vaig començar acompanyant-lo a les porgueres. Era tot un personatge amb molt de caràcter que va fer moltíssima feina per la glosa quan s’estava perdent», resumeix la presidenta de Soca de Mots.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.