Les gloses que els glosadors menorquins han escrit per al desaparegut Miquel Ametller

Soca, branca, fulla, flor,

barba, pulmons i tonada,

sa paraula improvisada,

acudit, cadència i to.

Sentiment, estima i cor,

segur que molta més cosa,

tant amb vers com amb sa prosa

ens ha deixat i s’ha enduit

s’Ametller, s’ametlla, es fruit,

(es mestre, sa veu, sa glosa)

Vicenç Marí

Una glosa eterna

Sa partida amb bicicletes

a cercar esclata-sangs,

entre cants i berenetes

encara tots esteim sans...

La pagesia es rebel·la

perquè el camp el destrossam,

amic meu ets una perla

que hem perdut i ara enyoram...

Quan a La Vall anam a vega

a passar dies d’estiu,

allà dalt sense cap pega

Miquelet, tu xala i riu...

Cançons de Miquel Ametller i Sis de Ponent

Diuen que has partit cap al cel

On es teus mots no hi faran noses

Hi trobaràs glosadors d’arrel

I de molt de temps ara disposes

Si allà dalt glosar tu goses

No et costarà rompre es gel

Gràcies per viure a un món de gloses

Estimat mestre Miquel

Xavier Triay Sales

D’ençà que al Cel has partit

un sentiment se desferra,

el cor s’omple de neguit

i sa veu se me desguerra.

Vaig acompanyar amb delit

els teus versos amb guiterra.

Soca d’Ametller has florit

sa glosa d’aquesta terra.

Annabel Villalonga

En agraïment a n’en Miquel Ametller

Vas creure que un glosador

el podies ajudar a néixer,

i el vas acompanyar a créixer

fins renovar sa llavor.

N’Ametller se’n va i ens deixa

sa glosa viva, amb saó

Miquel Truyol Olives

Sa tradició no mos deixa,

d’altres ens la van donar,

hi ha qui atent la va regar

llavor antiga com blat de xeixa.

Sa glosa en jo va néixer

N’Ametller la va sembrar,

jo vaig esporgar i cavar

Però és Déu qui tot ho fa créixer.

Miquel, mestre estimat ...

sa despedida sempre és cruel,

de s’ametller ens quedam s’arrel,

ell al cel ha rebrotat.

Vivó, Soliveres o Reixac

per ells seràs ben arribat

t’abraçaran amb anhel:

que ens puguem veure al cel

i armarem un gran glosat.

Bep Guàrdia

Miquel Ametller i Caules,

moltes gràcies pes llegat

que a Menorca has escampat

per tallers, pobles i aules.

Gràcies per ses sobretaules

i tants vespres de glosat

convertint es mots en baules

des present amb es passat.

Ses porgueres han callat

avui que ja no entaules

tot es teu món ben rimat;

però ens queden es retaules

fets de versos que has cantat

que permeten somiar en faules

plenes de identitat

perquè amb sa cessió emparaules

un futur assegurat.

Ara que ja desentaules

per partir a s’eternitat,

deixa sobre de ses taules

pastissets i gin bocat

per poder ser recordat

com aquell qui ens ha mostrat

a estimar tant ses paraules.

Joan Moll Tudurí

Sa mort és molt mala cosa

pes qui baratau de port,

que quan es moment s’imposa

a tothom mos far anar tort.

Sa glosa va tenir sort,

la vas fer viure i no estar closa,

gràcies quan estava en posa

p’estimar-la molt més fort.

Cantant junts no en tenc conhort,

p’rò et vaig dar sa mà a altra llosa

des d’on me queda es record

des u(ll)ets teus sentint glosa.

Maria Marquès Castell

Glosa a Miquel Ametller

Que la terra et sigui lleu

Miquel amic estimat

Tu que mos has ensenyat

L’art d’improvisar un mot breu

Si la glosa ha rebrotat

Gran part del mèrit és teu

Ismael Moll Pelegrí