Les claus de la immigració andalusa del segle XX a Menorca

L’IEB ha concedit un total de vint-i-dues beques per a diferents estudis d’investigació, entre els quals hi ha tres d’altres tres menorquins: Josep Portella Coll sobre el militar republicà maonès Vicenç Guarner, Nel Martí Llufriu sobre el polític republicà ciutadellenc Teodor Canet Menéndez, i l’Associació Menorquina Arqueologia i Cultura sobre la basílica paleocristiana des Cap des Port, a Fornells.

Miquel López Gual i Oriol Radalga, que com la resta de beneficiaris tenen un termini d’un any per presentar el treball a l’IEB, han optat per dur a terme un estudi sobre un episodi conegut de la història recent de l’Illa, però que mai ha estat objecte d’una investigació exhaustiva des del punt de vista històric i antropològic, com és l’arribada a Menorca entre els anys cinquanta i vuitanta del passat segle XX de nombrosos andalusos que van deixar la seva terra natal cercant a l’Illa unes millors condicions de vida, atrets sobretot per la puixant economia menorquina. Un exemple són els nombrosos vesins de Jabalquinto que es van instal·lar as Castell.

Fonts d’arxiu i els testimonis orals

L’estudi de Miquel López Gual i Oriol Radalga es basa en l’aprofitament de dues fonts, els arxius i els testimonis orals. Quant a les fonts d’arxiu, López assenyala que la finalitat és intentar treure dades quantitatives del període, «es tracta de saber quanta gent arriba, quins anys, en què part des Castell habiten i si s’ajunten o no amb els altres vesins, quins són els seus oficis, el perfil de la gent que arriba (homos, dones, joves, vells)». I quant a les fonts orals, que López qualifica d’imprescindibles i d’un gran valor perquè molta gent dels que van arribar encara és viva, afirma que «poden explicar el procés d’emigració, l’anada del seu poble a Barcelona per navegar fins a Menorca, trobar-se amb una illa que la gent xerra una llengua diferent de la seva, la construcció i el turisme com a oficis als que es van dedicar, entre altres».