Lázaro Canet, un llop de mar de Ciutadella

Pedro Jiménez assegura que són molts els intrèpids navegants que figuren a «Lobos de mar», com els germans Pinzón, Juan Sebastián Elcano, Pedro Menéndez d’Avilés, Álvaro de Bazán, Francisco Antonio Mourelle de la Rúa i Blas de Lezo, entre altres, i òbviament també n’hi ha actuals. «Després de xerrar amb més de cent professionals de la mar m’he atrevit a significar alguns dels marins que més reconeixement destaquen al nostre país. Els més genuïns llops de mar. Alguns navegants de les illes Balears no podien ser menys i, d’entre els millors, destaquen tres noms: el marí de rescat menorquí Lázaro Canet, el corsari Antonio Barceló i el regatista cec Sinto Bestard», assegura Jiménez.

Somriure

«Gràcies pel teu somriure» és l’agraïment que mai oblida Lázaro Canet de tots aquells que recorda haver escoltat al llarg de la seva existència com a mariner de coberta de Salvament Marítim. «El seu rostre serè, la seva temprança… aquesta mirada astuta i el seu somriure han estat bàlsam de nàufrags, pescadors a la deriva, piragüistes desapareguts, immigrants i marins en perill», assenyala l’autor del llibre.

Des del 2009, any en què va començar a prestar servei a la «Salvamar Aldebarán», amb base a Ciutadella, Lázaro Canet ha vist complert un vell somni i una tradició familiar. El seu l’avi va ser marí mercant. Marins també van ser els seus concos i cosins. «Fins i tot, son pare va impulsar la creació d’una empresa turística on un vaixell ple d’estrangers feia atractives excursions per les aigües cristal·lines de Menorca. Només el vent del nord, la tramuntana, enganxa fort en aquest paradís. D’altra banda, els mesos més durs continuen sent juliol, agost i setembre, època en què el turisme es deslliga com si s’hagués d’acabar el món», afirma.

El periodista i guionista assenyala que Lázaro Canet es troba actualment embarcat a la «Guardamar Concepción Arenal», una embarcació de 32 metres d’eslora on hi viu i dorm a la seva cabina, que té base a Arrecife, Fuerteventura. «Conviu amb un capità, un oficial, un segon oficial, un cap de màquines, un mariner de màquines, un altre mariner com ell de coberta i un cuiner. De vegades, algú fa un crit després de rebre el comunicat: Aquí venen! Les Canàries no és Menorca. Cada dia arriben pasteres amb desenes d’immigrants marroquins, subsaharians… Mantes, aigua, una mica de menjar per a tots… Llàtzer sap apaivagar-los amb la mirada. Qui sap què serà demà d’ells...», assegura Jiménez.

La llarga trajectòria vital i professional de Lázaro Canet, lligada des de molt petit amb la mar, ha generat una gran quantitat d’experiències i vivències que donarien per escriure tot un llibre, un projecte en que el llop de mar ciutadellenc s’hi troba immers. «Ara està escrivint un llibre, ‘Diari d’un llop de mar’. No n’hi ha per menys. Lázaro Canet, segons confessa, navega des dels 10 anys i és un marí entusiasta a qui no espanta la soledat. Res com l’oceà per allunyar-se de la mala gent…», subratlla Jiménez.