Els cantautors Bep Camps i José Pons es retroben de nou a l'escenari

Bep Camps, de Ferreries, i José (Cossé) Pons, ciutadellenc, havien coincidit a les bandes de joventut dels anys 60 i 70. Mig segle després, que es diu prest, s'han retrobat en l'estil íntim, com a solistes. Comparteixen nom, edat (són nascuts el 1951), orígens i evolució musical, amb els trets característics, en els dos casos, de cançons escrites amb sentiment.

A l'escenari de Fornells i Ferreries repeteixen el format d'alternar-se les interpretacions, i de pujar la intensitat amb colque tema cantat junts, guitarra en mà. Amb el bon resultat, tal com ja va quedar demostrat, que aconsegueix la simbiosi d'aquestes dues veus veteranes. Així, sonarà, entre d'altres, el «Jo no som mariner», escrita pel músic de Ferreries, o «Deixa», de José Pons, temes paradigmàtics de la seva evolució cap al rock intimista i, de vegades, més melòdic.

Una música artesana d'autor, que treu profit de l'experiència i li afegeix les moltes ganes de contar, de cantar. La frase del darrer àlbum de José Pons «la música em dona tant, que si no la tingués em podria morir», la demostra en cada concert Bep Camps. I de la passió també es podria dir i viceversa.

Una altra coincidència, que també recolliran en els dos nous escenaris del cap de setmana, és la dedicació de temes als seus progenitors. Bep Camps va fer una cançó per recordar el seu pare, Antoni Camps, «es Motor»; mentre que José Pons va treure un tema dedicat a la seva mare, escrita pensant en la infància a Ciutadella des de la seva vida a França, on té des de fa anys la residència.

No hi faltaran en el repertori les cançons que han esdevingut grans clàssics dels temes fets a Menorca, cantades amb els seus grups de joventut, en els anys de la gènesi de la interpretació rock als pobles de l'Illa, com Cousins Group o Sa Murada. Una bona ocasió per a retrobar-se, de la mà d'aquests dos vells amics, amb la memòria musical viva i vital d'un temps enrere.