Rosa Gornés recull el diploma del premi dotat amb 3.000 euros. | UPF

TW
1

La menorquina Rosa Gornés Gomis ha obtingut el Premi a la millor tesi en català de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, per la tesi «La Societat Maonesa (1778-1785) i les traduccions a Menorca al segle XVIII», que va defensar el 7 de juny de l'any passat. La directora de la tesi va ser la doctora Marta Marfany Simó, que també havia dirigit el treball de fi de màster.

L'elecció del tema per a la tesi respon, segons Rosa Gornés, pel seu interès per completar la investigació sobre la traducció de «Safira» (1779), de Joan Soler i Sans, que va iniciar en el màster d'Estudis de Traducció durant el curs 2028-2019 a la Universitat Pompeu Fabra, a més de l'interès per la traducció literària suscitat al llarg del grau de Traducció i Interpretació entre els anys 2014 i 2018.

La Societat Maonesa va ser una entitat cultural fundada el 30 d'abril de 1778 per intel·lectuals de la burgesia de l'Illa durant la segona dominació britànica entre 1763 i 1782, en plena Il·lustració europea. Entre els seus fundadors hi havia els germans Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca. L'entitat tenia la seva seu al domicili de Joan Ramis.

L'autora de la tesi assenyala que originalment va néixer com una societat de lectura, en un context erudit amb els llibres com a element indispensable per a la propagació d'idees il·lustrades. En aquesta atmosfera erudita, a banda del gust per les lletres i la cultura, s'incrementa també la producció de traduccions.

La tesi estudia l'activitat cultural i literària que van dur terme a l'Illa els membres d'aquesta entitat cultural, especialment en l'àmbit de la traducció. L'interès principal recau en les traduccions que es van fer en aquesta institució, sobretot les traduccions conservades avui dia, en el marc de les traduccions a Menorca al segle XVIII i en el marc general de la Il·lustració europea. Són obres importants en el moment i lloc en què es contextualitzen, amb intenció literària, en català culte, i algunes de qualitat destacable. Són un cas excepcional en la literatura catalana d'aquest període, subratlla Gornés.