Monstres i bruixes que han atemorit generacions de menorquins

Així doncs, Clara Barceló i Robert Campillo han publicat de la mà d'Editorial Moll el llibre «Monstres de Ca Nostra». La història recorre a un fil conductor en què Bruna, la seva protagonista, va descobrint els diversos monstres de cada regió de parla catalana: Catalunya, la Comunitat Valenciana, Eivissa, Mallorca... i Menorca. Després de realitzar una selecció minuciosa d'aquestes criatures, finalment surten les menorquines «Bruixes Eriçones» i «Homenets de mitja colzada».

Una recol·lecció variada

«Tot va començar amb una recerca sobre els monstres de les nostres illes i em va sorprendre la informació que vaig trobar, ja que desconeixia el que hi havia a Menorca, a Eivissa o Formentera», comenta el dibuixant natural de Marratxí.

Interessat en «algú que redacti i escrigui bé», Campillo es va posar en contacte amb l'Editorial Moll, la qual li va recomanar la figura de Clara Barceló, guanyadora d'un dels certàmens organitzats per la mateixa editorial. Una volta es van conèixer i el mallorquí li va explicar el seu objectiu, va ser «dit i fet». Tot i que ell al principi havia pensat a crear una enciclopèdia de monstres, Barceló va optar per una història que contés totes aquestes llegendes als infants, una idea que el va «atreure» des del principi i que van començar a executar a l'estiu. De fet, Campillo no descarta publicar una segona edició. «Si funciona bé, podríem publicar una altra perquè hi ha un fotimer de monstres», indica amb molta claredat.

Segons Barceló, la idea era «fer una recol·lecció variada, exposant característiques molt xules dels monstres a mesura que escrivia la història». Per a Campillo, un dels contes més interessants va resultar ser el de les «Bruixes Eriçones», basada en uns fets reals que van ocórrer a la Ciutadella del segle XVII que ni la mateixa Barceló, ciutadellenca, coneixia en un principi. «Eren una filla, una mare i una àvia de Ciutadella que estaven mal vistes per l'altra gent del poble, ja que consideraven que eren unes bruixes», explica l'escriptora.

Per la seva part, «Els homenets de colzada» és l'altra història menorquina que té un buit disponible a aquest àlbum de contes. Inclosa el mes de setembre a la declaració definitiva de les llegendes menorquines com a bé d'interès cultural immaterial de Menorca (Bicim), els homenets de colzada són «molt petits i apareixen quan són cridats, ajuden a construir allò que se'ls hi encomana. Són grans treballadors que, un cop han acabat la seva tasca, desapareixen».

Escriure per al públic infantil ha estat «tot un repte» per a Clara. «Realment la feina es resumia en trobar un fil conductor que acompanyés les històries i fos apte per a totes les edats», explica la mateixa autora. «Per als més petits és una descoberta nova i, per tant, per jo era molt interessant ensenyar el valor i la riquesa d'aquest imaginari col·lectiu tan proper i a la vegada tan desconegut», resumeix.

Il·lustrador i escriptora presenten aquest dissabte matí la seva obra a Palma, però ja s'han posat mans a l'obra per dur-la també a Menorca «el més prest possible».