Els anys menorquins del pintor Almela Costa

José María Almela Costa (1900-1989) va néixer a Múrcia i entre els 11 i 15 anys va fer els estudis artístics a la Sociedad Económica de Amigos del País, amb el mestratge del seu conco el pintor Antonio de la Torre que li va ensenyar la tècnica a l'oli i com pintaven els impressionistes. El 1917, amb la mort del seu oncle, va continuar els seus estudis a l'Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando, en què els mestres eren pintors més importants del moment, com Julio Romero de Torres i Joaquín Sorolla, entre altres. Un any després va acabar els seus estudis de magisteri i amb 19 anys va fer la seva primera exposició individual al Círculo de Bellas Artes de Murcia, seguit d'altres a Bilbao, Sant Sebastià i Oviedo, on va viatjar els estius de 1919, 1920 i 1921, a més de l'Exposició Internacional de Gènova, tot amb el suport del mecenes José María Muñoz, Baró de Quinto.

El vincle amb Menorca

El setembre de 1921 es va incorporar a files i va ser destinat a Menorca com a soldat d'Enginyers, llicenciant-se el 1924 amb la graduació de sergent. Durant el temps lliure del servei militar Almela Costa es va dedicar a recórrer i conèixer la geografia insular per tal de descobrir el potencial pictòric de l'Illa, sempre amb la seva caixa de pintures que li havia regalat el seu oncle Antonio de la Torre.

En aquesta primera estada forçosa de tres anys a l'Illa va plasmar sobre el llenç el barranc d'Algendar, es Castell, el port de Maó, el castell de Sant Felip, l'ermita de Sant Joan des Vergers, el poble des Mercadal, un carrer amb cases de Fornells i el penya-segat de la Mola, entre altres. A més, també va pintar dos retrats d'Alfons XIII, un d'Isabel la Catòlica, un retrat del coronell d'Artilleria José Cantó i d'altres militars amics seus.

A mitjan gener de 1924 va inaugurar una exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid formada per 57 quadres, entre els quals hi havia diferents paisatges de les runes de l'antic castell de Sant Felip i els voltants: «Desde San Felipe», «Baño de la reina» «La muralla», «Desde Son Felipet» i «Calasfons» [sic]. La presència a l'acte inaugural del subsecretari d'Instrucció Pública i Belles Arts, Javier García de Leaniz, i els comentaris elogiosos dels crítics d'art i de la premsa madrilenya com «La Esfera», «ABC» i «El Sol» van subratllar el mèrit indiscutible del pintor.

El maig de 1925, Almela Costa va    fer una exposició al Círculo de Bellas Artes de Murcia, amb algunes obres de Menorca, entre elles el penya-segat de la Mola, que va ser adquirit pel Museo de Arte Moderno de Madrid. Quan aquest museu va tancar el quadre va anar a parar a un despatx del Ministerio de la Gobernación.

Un any després, el 1926, Almela Costa va guanyar una beca de la Diputació Provincial de Múrcia per ampliar els seus estudis a París, on durant un any va conviure amb altres artistes espanyols que residien a la capital francesa.

Exposició a l'Ateneu de Maó

A principis d'agost de 1927 Almela Costa va visitar per segona vegada Menorca durant un mes i mig per preparar una exposició amb l'Illa com a protagonista. El resultat va ser «Paisatges menorquins», que l'Ateneu de Maó va acollir del dijous dia 15 al diumenge dia 18 de setembre, una exposició formada per setze quadres, dels quals sis eren del barranc d'Algendar, cinc de Calescoves, dos de Ferreries i tres de Maó. L'exposició va aixecar una gran expectació, per la tècnica utilitzada, per la llum, pel color i també per mostrar alguns racons de l'Illa que fa prop de cent anys eren desconeguts per molts menorquins.

A l'exposició de l'Ateneu, hi havia dos quadres de gran format de Calescoves, «Calma» i «Crepúsculo»; dos de tamany mitjà, «Cala de Biniadrís» i «Cala de Santo Domigo»; i un altre petit, «Acantilado». Del barranc d'Algendar, dos eren de gran format, «S'Aranjassa» i «Sa Dragonera», aquest segon considerat per Hernández Mora com el millor de l'exposició. Altres quadres van ser «Molí de Baix», «Es torrent», «Remanso» i «Ses voltes». L'exposició es completava amb dos apunts de Ferreries, dos del port de Maó i un molí vist a contrallum al fosquet.

El seu mètode de treball per a un millor aprofitament del temps que disposava en aquesta ocasió va ser el següent, segons va explicar a Joan Hernández Mora: pintava fins a cinc quadres de manera simultània en diferents hores del dia i en diferents paratges, situats a vegades en una distància de diversos kilòmetres, el que li representava un enorme esforç per plasmar sobre el llenç el paisatge que volia captar.

L'exposició va tenir un notable èxit i els quatre dies que va estar oberta al públic moltes persones van anar a l'Ateneu per gaudir dels quadres d'Almela Costa, que va saber captar la llum i el color de l'Illa. Un dels admiradors del pintor va ser el coronell José Cantó, que l'havia animat a fer l'exposició i que va comprar diversos quadres. Casat amb la maonesa Margarita Ferrer Hernández, el militar va morir de càncer durant la Guerra Civil de 1936-1939.

Almela Costa també va entaular una sòlida relació d'amistat amb el professor de dibuix i ateneista Francesc Hernández Sanz, que el 1925 va escriure un article sobre el pintor murcià a la «Revista de Menorca». A més, aquest va dedicar al professor maonès diferents quadres de l'exposició de 1927 que després van formar part de l'Arxiu Municipal de Maó.

La crònica d'Hernández Mora a «La Voz de Menorca» del 21 de setembre de 1927 acabava així: «L'èxit del senyor Almela ha estat complet i haurà d'animar-lo a tornar a aquesta terra on tant se'l vol i admira. A banda de la seva glòria com a artista, que no dubtem ha de conquerir, ja que el veiem ben disposat per fer-ho, el senyor Almela aconseguirà una altra cosa que com a menorquins hem d'agrair-li, l'enaltiment de Menorca per la divulgació comprensiva i apassionada de les seves belleses». Unes paraules premonitòries sobre el futur de qui avui en dia és considerat el gran pintor de la llum, dels paisatges de l'horta de Múrcia i dels costums murcians.