Fosquets de Líthica | La crònica

La Casa de Asterión, la imaginació més enllà del somni

Els artistes Maica Martínez i Ariel Procajlo despleguen la teatralitat de la dansa a la Pedrera del Laberint | Manolo Barro

Bep Joan Casasnovas06/09/22 3:59

Era la darrera representació del programa del Festival Fosquets de Lithica a les Pedreres. La Casa de Asterión tractà sobre l'alliberament de la realitat transformada en imaginació plena, on la fantasia porta la davantera en el desplegament dels moviments dansaires. És una performance basada en l'obra de l'argentí José Luis Borges, del mateix nom, publicada l'any 1947. Deriva en el caos que representa per a l'autor l'Univers i que l'ésser humà és l'element central. Un laberint és l'entorn on habita Asterión. Sortir-se'n és la voluntat per conèixer l'exterior, però l'actitud de la gent de fora el retorna al seu espai laberíntic, on troba tot de jocs per córrer i amagar-se. La visita d'un altre Asterión fa possible alliberar-se dins la seva pròpia residència repleta de galeries i espais per perdre's.

És el que la Companyia Proyecto Karbala va posar en escena el passat diumenge al Laberint de Lithica. Maica Martínez i Ariel Procajlo, els dos artistes, van escenificar aquesta història borgiana sobre els murs, parets i pedres de la Pedrera del Laberint de Lithica. Una veu en off anava explicant algunes coses, però també la música conduïa els moviments dels actors que van recórrer els passadissos del Laberint i van trescar també per damunt dels seus murs. No era qüestió d'habilitat, era l'habilitat de fer-ho amb gestos dansaires compassats i lents que li donaven la qualitat visual en la que tracta la tècnica de la proposta. Ambdós actors, doncs, eren dos éssers lleugers que sobrevolaven l'espai laberíntic com sorgits de la seva pròpia imaginació i desafiant les limitacions oníriques.

Tal efecte, havia de ser visualitzat pel públic des de certa altura per així observar l'escenificació en un format panoràmic. Així, els assistents es van situar, dempeus, ran de l'ampit de tota la rampa que davalla al Laberint i també a les cornises o altells dels monumentals murs de dalt la pedrera. Va ser, per tant, una proposta que va rompre amb el tradicional espai de seients i escenari típic. Una actuació de 45 minuts que explicà la infinitat de sortides que pot trobar la humanitat per explicar-se. També s'hi adiu moltíssim el lloc. Les Pedreres de Lithica tenen aquesta màgia i encanteri que fan possible que qualsevol representació hi trobi l'esperit artístic desitjat. I així ho han ratificat tants artistes i col·lectius que hi han actuat.

La Casa de Asterión tanca així la programació estival de Lithica després d'onze actuacions basades en una oferta artística diversa i variada que ha tingut la música, la dansa i el teatre com a gèneres culturals.