Gomila, en una taverna türkü (Meyhane) que li agrada visitar

Gomila, en una taverna türkü (Meyhane) que li agrada visitar | A.G.

Isaac Pons de Rosa18/04/22 19:46
TW
0

«Aquel trueno» és el títol de la cinquena novel·la que Ana Gomila dedica al comissari Caravaggio, un carismàtic i peculiar investigador que continua treballant per a resoldre una sèrie de crims a Istanbul. Una ciutat, la turca, que esdevé gairebé un personatge més de les trames, gràcies al coneixement i al procés de documentació que ha duit a terme l'escriptora amb els tres viatges que ha realitzat.

Ana Gomila s'endinsa en el terreny de les històries de llarga durada. Del centenar de pàgines dels tres primers volums, passà a extensions superiors i trames més profundes a «Así es» (259 pàgines), que ara complica encara més a «Aquel trueno».

Més llarga i amb més trames

També autoeditada, la darrera obra de la menorquina desenvolupa la seva història en 325 pàgines on conflueixen fins a tres trames en paral·lel. Per una banda, hi ha «la història personal de Caravaggio, que es continua desenvolupant», i hi ha tot el que succeeix al voltant «d'un congrés en homenatge a Agatha Christie que se celebra a Istanbul», explica l'autora. La tercera línia argumental se centra «en l'aparició d'uns moixos morts en llocs significatius de la ciutat» i que tenen a veure amb un psicòpata.

El febrer passat Gomila va viatjar de nou a Turquia, «hi havia coses que volia veure in situ i vaig descobrir un ambient molt diferent que a l'estiu passat, sense tanta gent i amb pluja i fred». Experiència que «em va servir per acabar d'aprofundir» i per conèixer un poc més d'un Istanbul que la fascina.

En la història, però, «no pretenc ser un narrador des del punt de vista d'una persona d'Istanbul, sinó que és la visió del comissari Caravaggio que, igual que jo, és un viatger a qui li agrada conèixer i que té interès per la cultura dels llocs que visita».

La narració s'ambienta el maig de 2021 i, per tant, per ser fidel a la realitat, «he hagut de treure de la novel·la basíliques i mesquites on passaven coses a la novel·la, però que estaven tancades per obres». Escenes que ha traslladat a escenaris diferents, però igualment carregats d'encant, per fer una «novel·la que intenta ser entretinguda, però a la vegada culta, no m'agrada caure en la comercialitat, ja hi ha molts thrillers carregats de personatges estereotipats, i jo vull un entreteniment amable, un poc melancòlic, on la cultura té una importància», defensa l'escriptora. En aquest sentit, admet Gomila, «m'agradaria deixar empremta» amb aquest estil d'escriptura que, per ara, li està reportant bones alegries en forma d'interessants feedbacks amb els lectors.

Ana Gomila compta amb la col·laboració de la dissenyadora Marta Miranda i amb unes «fantàstiques fotografies» d'Ersan Kaya, fotògraf turc que capta magistralment l'essència d'aquella terra. Imatges que cedeix per il·lustrar la portada i també l'interior.