La delegació balear va exposar l’estat de l’expedient en la reunió celebrada a Cuenca.

TW
1

Si tot continua com està previst, la Menorca Talaiòtica podrà reintentar el 2022 l'obtenció del títol de Patrimoni de la Humanitat. Així es desprèn després de la reunió del Consejo del Patrimonio Histórico Nacional, que ha tingut lloc aquests dies a Cuenca, on la delegació balear ha comunicat en quin punt es troba l'expedient.

I és que segons apuntava ahir el conseller insular d'Educació i Cultura, Miquel Àngel Maria, «l'expedient està molt madur, i si el pròxim mes d'abril veim que esteim en disposició, podrem presentar-lo davant la Unesco el 2022». Açò no vol dir, en qualsevol cas, que aquest sigui el termini definitiu. «El Consejo del Patrimonio Histórico Nacional es reuneix dues vegades a l'any, i no és fins a la trobada d'abril que es decideix el calendari» i qui optarà a la declaració de Patrimoni Mundial. «L'expedient està en una fase molt avançada, però encara queden revisions a fer», continua dient Maria, qui assegura que «si veig que no és segur, la decisió serà esperar a 2023».

En la reelaboració de l'expedient «hi han fet feina més de cinquanta persones, de Menorca, d'Espanya i de l'estranger», amb l'objectiu que sigui el més complet possible. «Està ben orientat», però en qualsevol cas, «els que s'ho han de mirar són els experts del ministeri», afegeix el titular de Cultura.

Els criteris seguits
Seguint les recomanacions que va fer la Unesco el 2017 quan va descartar el primer intent de la Menorca per ser inclòs en el llistat de llocs declarats Patrimoni de la Humanitat, el Consell, juntament amb tots els experts que participen en la reelaboració de l'expedient, ha redefinit la candidatura. Així, el nou document presenta Menorca com un indret únic a la Mediterrània pel que fa a restes prehistòriques, per la quantitat, la qualitat i l'estret vincle que aquestes mantenen amb la població. Es presenta com un exemple d'evolució aïllada del continent europeu, des de mitjans del segon mil·lenni abans de Crist fins a la romanització. «Constitueix un llibre obert al coneixement dels processos d'adaptació de les antigues cultures als mitjans insulars i a l'ús imaginatiu dels seus recursos limitats».

Entre els criteris seguits hi ha l'aportació d'aquest testimoni únic sobre la tradició cultural i la civilització desapareguda; o el fet de ser un exemple representatiu del conjunt arquitectònic, tecnològic i paisatgístic per il·lustrar un període significatiu de la prehistòria.