Les disset àmfores trobades es troben col·locades de la mateixa manera, totes cap avall

Les disset àmfores trobades es troben col·locades de la mateixa manera, totes cap avall | Javier Coll

23/08/17 0:00
TW
1

Les excavacions al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés no deixen de sorprendre. A punt de tancar-se una nova campanya d'estiu de treballs en aquest indret es tornen a escriure noves pàgines sobre la història dels nostres avantpassats. La troballa més peculiar és la d'una bona acumulació d'àmfores, totes elles col·locades de la mateixa manera, girades cap avall. De moment se n'han trobat 17 però la xifra pot arribar a la vintena, segons assegura el codirector de l'equip d'excavació del poblat, Martí Carbonell. Són d'època romana, tot i així, es desconeix encara quina era la funció d'aquest espai ubicat al pati del cercle número sis del poblat. És una zona de reduïdes dimensions que es va començar a treballar la setmana passada i que ha sorprès. El conseller d'Educació i Cultura, Miquel Àngel Maria, hi veia un paral·lelisme amb un rebost, en aquest cas, d'àmfores, tot i que no hi ha res contrastat.

Tenint en compte que la campanya d'enguany s'ha desenvolupat en diferents indrets del cercle, cal ressaltar que a una altra zona del pati exterior del cercle -on ja s'havia treballat el 2014- ha aparegut una canalització, un probable desguàs, la precisió de la qual fa esglaiar. Just al costat, s'hi troba una zona de majors dimensions, marcada pel tipus de sediment, de color grisós. Tot apunta que es tracta d'un abocament, d'un possible morter. El sediment viatjarà fins a Estats Units per analitzar-lo i poder descobrir quins materials el conformen.

Carbonell explica que el pati d'aquest cercle es dedicava a activitats agropecuàries, funcions relacionades amb la ramaderia i l'agricultura, una afirmació que confirmen les restes de materials que s'hi han trobat, com terra amb fems d'animals. Un cop es deixa d'emprar en època post-talaiòtica, l'espai es va convertir en un femer.

Les excavacions en aquest cercle, que entren ja a la recta final (entre enguany i part de l'any que ve quedaran enllestides), han permès recollir materials relacionats amb el món tèxtil i ornamental. Es tracta de material domèstic que, sens dubte, dóna informació de l'activitat que es desenvolupava a la zona. Entre ells, cal destacar agulles de bronze, elements per afilar la llana verge dels bens i pesos de teler que curiosament són esqueixos d'àmfora a les quals se li donava una nova funció, es reutilitzava. Respecte a la part ornamental, les troballes parlen de denes de collar i espirals per als cabells, entre moltes altres. Els materials són d'època talaiòtica, púnico-ebusitana i romana, per tant, tenen entre 2.200 i 2.400 anys.

Cal indicar que en aquest cercle sis s'està desenvolupant un important treball de restauració per tal de recuperar els elements que s'han extret del seu lloc per poder excavar. I és que, tal com assegura Carbonell, el compromís d'Amics del Museu de Menorca no és només investigar i excavar sinó també adequar el jaciment perquè sigui comprensible pels seus visitants i formar.

Amics del Museu de Menorca donarà a conèixer totes aquestes troballes i novetats el proper dimecres dia 30 en una jornada de portes obertes, a les 18.30 hores.