Es Migjorn Gran és el municipi de Menorca amb més densitat de monuments prehistòrics per metre quadrat. I també és el poble on hi ha un dels poblats més grossos, d'unes cinc hectàrees, que té el talaiot més significatiu de la cultura talaiòtica. De fet, figura en el catàleg de 32 monuments que aspiren a ser Patrimoni de la Humanitat. Curiosament, però, és un dels pobles que ha generat menys investigació, tot i tenir una construcció en la qual es poden contemplar encara les bigues originals, d'uns 3.000 anys d'antiguitat: Sant Agustí Vell.
Amb l'objectiu de «posar en valor» aquest jaciment arqueològic, l'equip d'arqueòlegs format per Damià Ramis, Montserrat Anglada i Ismael Moll Pelegrí ha engegat un projecte arqueològic quinquennal, per excavar el poblat amb campanyes d'un mes cada any.
Amb aquesta acció s'esperen obtenir informacions importants sobre els antics pobladors de l'Illa. «Hi podria haver sorpreses», pronosticava ahir el coordinador del projecte, Ismael Moll, sobre un poblat situat a la vora del Barranc d'Algendar i a prop de la Cova des Coloms, que és d'època talaiòtica però que pot tenir estructures pretalaiòtiques, i que té dos talaiots, un recinte de taula (o dos; és una de les qüestions que encara no tenen una resposta clara), sis sitjots, diferents cercles de cases, un parell d'hipogeus i coves.
En la primera campanya d'excavacions s'hauran de «despedregar els voltants del talaiot, on sembla que hi ha una estructura rectangular adherida i que sembla molt interessant», avançava Moll. A partir d'aquí, amb els voltants del talaiot ja nets, es podrà excavar l'interior del talaiot, on se suposa que hi ha diverses capes de sediments.
El projecte, que inclou també els treballs de laboratori i anàlisi dels materials que s'extreguin, requerirà una inversió d'entre 18.000 i 20.000 euros anuals, una suma que es pretén aconseguir amb l'estaló dels comerciants des Migjorn Gran, l'Associació Cultural i Recreativa (ACR), el Club de Jubilats o l'escola Francesc d'Albranca. «No entenem el projecte només com una investigació arqueològica, sinó també com una posada en valor del poblat, un dels més grans», va afirmar Montserrat Anglada, qui afegia que «sense la gent, els col·lectius i l'Ajuntament que recolzen el projecte», no seria possible dur a terme els treballs.
Així, la posada en marxa de les excavacions va acompanyada d'una campanya de micromecenatge, juntament amb les subvencions que s'esperen obtenir del Consell i l'ajuda de 1.500 euros anuals de l'Ajuntament des Migjorn Gran.
Per a la campanya de crowdfunding, als comerços i establiments del poble es repartiran targetes i cartells perquè tothom qui ho desitgi pugui fer aportacions a una iniciativa sobre la qual s'informarà a través de la pàgina de Facebook del projecte de Sant Agustí Vell.
Per part d'ACR, l'any passat ja es va iniciar el projecte «Idò sí, som els més talaiòtics», una campanya que destacava, precisament, el fet que el poble és el que compta amb major densitat de monuments. Per això, les excavacions a Sant Agustí Vell encaixen com una segona part del seu programa de conscienciació, i contribuiran amb els arqueòlegs aportant finançament, logística, i organitzant activitats per obtenir més recursos.
Des de l'escola es prepararan activitats i sortides al jaciment, perquè els fillets coneguin les seves particularitats, i l'Ajuntament ha establert un conveni de col·laboració «per donar valor al nostre patrimoni», exposà la regidora Raquel Al·lès. Per donar a conèixer els detalls de les excavacions i la campanya de micromecenatge, per dissabte s'ha organitzat una xerrada, a les 13 hores, al Saló Verd.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
pues yo conozco a jubilados que están a dos velas y no creo que puedan aportar ninguna cantidad económica, eso sí, consejos pueden dar muchos, sobre todo de asuntos prehistóricos.
Que que dicen que los jubilados , los comerciantes (queda alguno?) de Migjorn van a pagar estas excavaciones?. Me parece que no están bien informados, no disponen de fondos para acometer nada, y tampoco esa Asociación Cultural, no seamos ingenuos, las cuotas son bajísimas y no dan ni para pagar la luz.Veo errores en la noticia, nadie sabe nada de soltar dinero para lucimiento del Ayuntamiento.Descartado que aporten , ya lo verán.
No he leído que es el único talayot con gran cavidad interior y por eso existen y están visibles las bigues de mata pero que al parecer no son de lentisco sino de ullastre. Precioso el enclave y muy agradable el paseo.