«L'OSIB ha de deixar de ser desconeguda»

Ocupa la plaça de forma efectiva d'ençà Sant Antoni, per tant, du poc més de dos mesos com a gerent. Com s'ha trobat la Simfònica?
— Me consider una persona bastant pràctica i activa i tot d'una em vaig posar a fer feina. M'ha sorprès que l'OSIB és una gran desconeguda. Aquest és un dels primers reptes, en el qual ja hi esteim fent feina. De fet, és un objectiu principal que la música arribi a tothom i arreu de les Illes. Amb això vull dir que hem de ser molt més presents a les illes menors i hem de sortir de l'espai convencional, actuar a nous espais.

La Simfònica va estar a les portes de la fallida i el Govern balear la va haver de rescatar. S'ha salvat definitivament?
— La situació és que tenim uns treballadors molt il·lusionats amb un projecte artístic amb el que creuen. Tenim un Govern balear i una Conselleria de Cultura que han donat i donen molt de suport perquè la situació econòmica es reestableixi. M'he trobat amb un gran suport de totes les institucions de les Illes, inclòs el Consell.

La plantilla de l'OSIB va viure una situació dramàtica en plena crisi, amb amenaces de comiat de músics si no signaven un acord de viabilitat. S'han resolt els problemes amb els treballadors? Hi ha pau?
— L'objectiu és dignificar la situació dels treballadors de la Simfònica, això només es pot fer derogant l'acord de viabilitat, que permetrà regularitzar la situació i que els treballadors recuperin els drets que els van llevar. Derogarem aquest acord, hem vist que és il·legal i ens du molts problemes, sinó quedaríem fermats.

El fet que la gestioni el Govern balear, fa que l'OSIB estigui més centralitzada en detriment de les illes menors?
— Ara mateix l'OSIB depèn exclusivament del Govern balear. Els estatuts estableixen que els consells insulars formen part de la Fundació però no tenen vot. Volem que això canviï perquè la implicació dels consells és molt important per donar representativitat a les altres illes, que només se sentiran la Simfònica com a pròpia si tenen veu a la Fundació. L'objectiu és donar representativitat als consells perquè tothom realment se la senti seva.

Quina és la plantilla actual?
— Comptam amb 75 músics de nacionalitats diverses, que ocupen la plaça per oposició. A les oficines hi treballen l'arxivera, el faristoler i cinc administratius. Pablo Nielgo és el director i tenim a Joji Hattori com a director convidat. El pressupost anual és de poc més de 4 milions d'euros. Com que l'administració pública no pot fer-se càrrec de tot, tenim patrocinadors i mecenes, com Air Europa, que ens regala els passatges dels músics entre illes, amb BMN-Sa Nostra o Mirabaud, entre d'altres.

Hi ha algun músic menorquí?
— En plantilla no, com a reforç sí. Resulta que l'OSIB no té borsa de treball. Ara ja estam fent feina per a crear-la i que estigui en funcionament el setembre. Això permetrà comptar amb músics per als reforços a través d'un procés de contractació transparent. L'acord de viabilitat ens va retallar molt la plantilla i la Llei Monotoro no ens permet fer noves contractacions, per tant precisam reforços per completar la plantilla. Per això és tant important aquesta borsa de treball, a través de la qual tot músic tengui les mateixes possibilitats de venir a tocar a l'OSIB.

Quins seran els objectius del seu mandat ?
— Primer, que l'OSIB arribi a tothom i arreu de les Illes. Estic convençuda que la música té una capacitat estimulativa, transformadora que hem d'utilitzar i per això tothom l'ha de poder gaudir. El segon objectiu és que hem d'aprendre a viure la música. Hem de fomentar la capacitat creativa de la gent, hem de tenir un paper actiu en la música, que la gent aprengui a valorar i conèixer les obres musicals. Això requereix molta pedagogia musical. I tercer, volem ser els millors, que la gent de Balears estigui molt orgullosa de la seva orquestra.

I els projectes?
— Hem iniciat un projecte d'acadèmia en què estudiants del Conservatori Superior de Balears participen durant tres setmanes amb els projectes l'OSIB. També tenim un projecte d'integrar músics menuts dins la nostra orquestra. Així mateix, crec molt en integrar altres arts amb la música, per exemple, fent concerts teatralitzats com el de «Viena», que s'ha estrenat al Principal de Maó o el cicle de combinar música i pintura amb conncerts al Museu des Baluard.

La Simfònica té conveniat amb Amics de s'Òpera de Maó els concerts de cada temporada. A part d'aquests, veurem més l'OSIB a Menorca a partir d'ara?
— Hem organitzat un cicle de música de cambra, «L'OSIB en petit», que arribà divendres a Ciutadella. També farem dos concerts a Montefí i Torre de'n Galmés, és el nou projecte d'actuar a nous escenaris per arribar a tothom. Hi ha molts projectes en perspectiva.

La Simfònica, vol convertir-se en un símbol cultural de Balears?
— La música hauria de ser un motiu en si mateix per visitar Balears, ser un element d'atracció turística. A Menorca es faran els dos concerts a jaciments talaiòtics, a Eivissa participarem al Festival de Música Tanit i actuarem a La Mola de Formentera.

Es sentirà satisfeta quan...
— La Simfònica deixi de ser una gran desconeguda.