Diada, al 1971

Membres del Col·lectiu Folklòric, baix les voltes de l'Hospital | C.F.C.

Laura Bañón16/01/14 0:00
TW
0

El gener de 1979 va néixer una aventura cultural d'un grup de persones que no es conformaven en veure desaparèixer la cultura popular. Va ser l'any en que s'edità el primer «Quadern de Folklore», d'una col·lecció que s'ha mantingut durant 35 anys i que suma 6.500 pàgines publicades de la mà del Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Els quaderns, però, no sorgiren de sobte, sinó que ho van fer en el marc de la feina que es desenvolupà entre 1975 i 1979 per la recuperació de la cultura popular i tradicional dels menorquins.

Les primeres accions per la creació de l'entitat cultural cuallaren, el gener de 1976, amb l'organització de la Trobada Folklòrica de Menorca, baix la direcció de l'Agrupament Sant Jordi de Ciutadella, on Francesc de Borja Moll impartí una conferència cabdal. «Va significar una presa col·lectiva de consciència davant una realitat que descobríem malmesa a causa de l'oblit i el desinterès general», explica Josep Portella. Van ser anys de labor per rescatar i fomentar les trobades folklòriques, les sessions de glosat i manifestacions populars com l'encesa dels festers i la festa del Carnaval, en paral·lel al creixent interès per recuperar la llengua pròpia i la cultura arrelada a la terra. Així ho recorda Josep Portella, autor d'aquest número 100, baix el títol «Els Quaderns de Folklore. Trajectòria en el temps». Portella va ser un dels impulsors del Col·lectiu Folklòric de Ciutadella, juntament amb Josep Pons, una aventura a la qual es van sumar Francesc Salord i Pau Gener. Els quatre es mantenen ferms en el projecte amb la meta d'arribar al 2019, quan es complirà el 40 aniversari.

Eina de consulta

Els «Quaderns de Folklore» s'han convertit en una eina de consulta fonamental. Els números dedicats als malnoms, al refranyer popular menorquí o a la cuina tradicional, entre d'altres, han estat dels més sol·licitats. La llista d'autors és extensa i, fins i tot, els Quaderns s'han convertit en un mitjà de publicació de treballs inèdits. Ja sense el suport del Consell, la col·lecció sobreviu avui amb l'únic ajut de l'Ajuntament de Ciutadella.

Tot i arribar al nombre cent, la feina no està enllestida, hi ha temàtiques que no s'han tancat i estudis pendents de publicar. Una aventura cultural, que com reconeixen els seus promotors, no hauria de tenir data de caducitat.