Carlos Llorens (Maó, 1938) capta l'essència d'un dia de tardor. L'atrapa rere la contemplació i l'estudi posterior per a reflectir-ho en el llenç. La dibuixa i comparteix així la inspiració d'un paisatge menorquí -que li sorprèn- amb l'espectador, sempre a la recerca de noves sensacions. Aquest artista els hi aporta. Centra l'ull a la costa nord, "la que té més força pel seu caire agrest", senyala. Alça el pinzell i comença el joc de volums i contrastos.
Admira Edward Hopper (Nyack, 1882 - Nueva York, 1967), quelcom que es nota a la seva composició. Línies senzilles que clouen amb escenografies exteriors d'una Illa. Olis sota el nexe comú del blau, en múltiples vessants, gammes de colors grisos, terrosos i un blanc il·luminat per a una sèrie de núvols que donen profunditat. Sota el títol de "Tardor", experimenta el format quadrat (100 x 100 cm), ho esprem i presenta el paisatge per la memòria. El fa etern.
"L'oli és un procés més lent però m'aporta una riquesa cromàtica que no em confereix cap altre tipus de material". Llorens treballa les tonalitats, les mima i les descobreix a través de localitzacions al camp (Sant Lluís) o a la costa (Sa Torreta o Favàritx). Conta que ha tingut una de les millors escoles d'art, quan viatjava a Florència amb sols vint anys. Ha begut la creació amb la mirada privilegiada de l'observador. Des de fa 13 anys l'experimenta de manera més intensa, però reconeix que "és amb aquesta exposició amb la que més he disfrutat".
"Tardor" roman oberta al públic a la galeria Argos de Maó fins al 4 de juliol.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.