TW
0

Llums.Fa unes setmanes, en aquesta mateixa pàgina, fantasiàvem sobre nazis a la lluna, Mengeles al centre de la terra i zombies amb esvàstiques... Imagineu si s'hagués fet, pel cinema caspós de sèrie Z, una versió lliure del llibre 'La Conjura contra América' ('The Plot against América'), una faula fantasmagòrica amb uns Estats Units antisemites, en total sintonia amb el nazisme i Hitler, escrita al 2004 per Philip Roth, flamant nou Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2012... Estranyament, aquest afamat i premiadíssim escriptor, excel·lent i prolífic com ningú, mai ha gaudit d'una bona relació amb el cinema... De fet han estat poques (i gens afortunades) les adaptacions de la seva obra, potser pel caràcter egoista, obsessiu, nihilista i malaltís de la majoria dels protagonistes de l'escriptor jueu...

La seva novel·la curta 'Adiós, Columbus' ('Goodbye Columbus', 1959) va ser adaptada a la pantalla gran deu anys més tard de la seva publicació i els distribuïdors espanyols li van donar el curiós nom de 'Complicidad Sexual' (Larry Peerce, 1969); Richard Benjamin i Ali MacGraw eren una improbable parella formada per un bibliotecari d'Arizona i una filla de papà jueva; les substancials diferències entre un i altre, mai van estar a l'alçada del text, el primer escrit de Roth... Malauradament (per a la immensa majoria), Benjamin repetiria i seria Alexander Portnoy en 'El Lamento de Portnoy' ('Portnoy's Complaint', Ernest Lehman, 1972); la versió cinematogràfica de la més reconeguda novel·la de Roth, abassegadora i plena de força, no expressa la inventiva, l'ambició i la veritat de l'autor de Nova Jersey...

Potser aquesta dificultat per a transmetre la brillant ironia del escriptor nord-americà va fer que passessin fins a tres dècades per tornar a veure una adaptació cinematogràfica seva... Robert Benton va adaptar 'La Mancha Humana' (2003) i, tot i comptar amb uns intèrprets com Anthony Hopkins i Nicole Kidman, tampoc va arribar a expressar l'estranya atracció entre els personatges, ni el lirisme, ni la sensibilitat del llibre... El més recent apropament fílmic a l'univers de Roth l'ha portat a terme l'espanyola Isabel Coixet... La seva 'Elegy' (2008), protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley, es basa en 'El Animal Moribundo' ('The Dying Animal', 2001), però la realitzadora catalana també es troba incapaç de transmetre el vigor intel·lectual i sexual del relat de Roth i acaba redundant en la seva habitual i insuportable pretenciositat... En cap d'aquets quatre casos, es pot parlar d'una pel·lícula rodona o plenament satisfactòria del nostre recent premiat...

La seva bel·licositat i rebel·lia, fruit d'una educació pròpia del New Deal nord-americà, es reflecteix perfectament en una literatura capaç de mostrar una complexa visió de la realitat, que es mou entre la raó i els sentiments, com el signe dels temps i la destemprança del present... Dubto molt que la versió cinematogràfica de 'Pastoral Americana' ('American Pastoral', Premi Pulitzer 1997) que prepara, per a l'any que ve, el desconegut i insuls Fisher Stevens canviï aquesta complexa relació entre Roth i el setè art...

Ombres. El passat dimarts, dia 5 de Juny, moria el mestre de la ciència-ficció Ray Bradbury als 91 anys d'edat... El creador de 'Crónicas Marcianas' ('The Martian Chronicles', 1950) sempre va ser un gran cinèfil... Havia vist més de 40 vegades 'King Kong' (Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, 1933), de petit es va prendar de tal manera del Lon Chaney de 'El Jorobado de Nótre Dame' ('The Hunchback of Notre Dame', Wallace Worsey, 1923), que caminava tot el dia torçut, i de jove es passava el dia 'construint dinosaures' amb el seu íntim amic, un tal Ray Harryhausen... La seva sí va ser una literatura marcadament cinematogràfica...

L'escriptor d'Illinois sempre s'associarà amb el setè art per haver escrit el guió del 'Moby Dick' (1956) de John Huston i per l'adaptació de la seva novel·la 'Farenheit 451' que va realitzar François Truffaut a l'any 1966, amb Oskar Werner i Julie Christie als papers principals... De la col·laboració amb Huston va sorgir una terrible enemistat per l'autoria del llibret que va durar 20 anys i que va finalitzar quan Bradbury es va apropar a la taula d'un restaurant on sopaven el genial i furibund director i el seu gendre de llavors, Jack Nicholson, li va donar la mà i va proclamar solemnement: 'Vull que tothom sàpiga que aquest home va canviar la meva vida quan em va escollir per fer el guió de Moby Dick. Els aspectes negatius estan oblidats'... De la ficció distòpica amb llibres cremats de fons, Bradbury creia que Truffaut 'no es va entusiasmar suficientment i va intel·lectualitzar en excés la versió'... Tot i l'evident insatisfacció del seu autor, aquesta faula futurista és una autèntica obra de culte delsci-fieuropeu,of course...

És força coneguda la seva especial relació amb Steven Spielberg... Quan va veure 'Encuentros en la Tercera Fase' ('Close Encounters of the Third Kind', 1977), es van trobar i Spielberg li va dir: 'Així que li ha agradat la seva pel·lícula', concedint-li l'autoria... Si Spielberg no hagués vist 'It Came from Other Space' (el film de Jack Arnold de l'any 1953 sobre una obra de Bradbury), no hagués pogut fer aquesta... Cada cop que el director de 'Jaws' i 'Jurassic Park' li escrivia una carta, hi afegia al final: 'Continua sent vostè el meu pare?'... El seu particular lirisme fantasiós i fosc encara manté una poderosa atracció a Hollywood; a més de les versions de 'Crónicas Marcianas' i 'El Hombre Ilustrado' ('The Illustrated Man', 1951), previstes per l'any que ve, s'està preparant una pel·lícula sobre 'El Vino del Estío' ('The Dendelion Wine', 1957), la seva gran novel·la sobre l'adolescència... Ray Bradbury no les podrà veure, però és probable que al moralista i purità escriptor no li fessin gaire el pes... En aquest món que deixa hi ha massa sofisticació, massa ordinadors, massa mòbils... Ara, definitivament, podrà establir-se, per a la resta de l'eternitat, al seu Mart estimat...

'Tan sols, va mirar únicament el desert buit i els lluentíssims estels que apareixien ara al cel negre i, lluny, es va sentir un enrenou que creixia i les aigües fredes es van agitar en els llargs canals. Va tancar els ulls, tremolant' ('Ylla', el febrer de 1999 a 'Crónicas Marcianas') ...

Fins la setmana que ve, incrèduls!