Atractiu i magnífic concert del pianista José Ramón García

La "Sonata opus 110 en la bemol major" va obrir l'audició, mostrant l'executant una formació sòlida i un temperament expressiu, ja que en una exposició diàfana, que evoca una fantàstica i idíl·lica imatge primaveral, s'origina un contrast amb l'emocionant i dolorós "adagi" i després una imponent "fuga" final.

Del rus Serge Rachmaninoff va tocar tres preludis, de la col·lecció que aquest compositor va crear, sent la seva música, dintre de les corrents renovadores del segle XX, obres de caire acadèmic, tonals i melòdiques, encara que dotades de gran complicació tècnica. Els preludis són molt coneguts, especialment el que tocà en tercer lloc molt inspirat i en certa línia de Chopin, el "Preludi n. 2 en si bemol major op 23". També del "Opus 23" tocà el nom 7 en do menor i del "Opus 32", el n. 12 en sol sostingut menor.

De Franz Liszt, el prolífic compositor hongarès, interpretà la "Sonata en si menor S178" que dura 20 minuts i amb distints temps entremesclats i diferents caràcters en la seva composició, que el jove pianista va saber executar de forma diàfana i àgil. Va correspondre els aplaudiments del públic amb la interpretació del "Preludi nom 3" de Rachmaninoff.