El dubte ens fa lliures

Què hem de fer si tenim sal als ulls?
Tancar-los i obrir-los lentament, esperar que faci efecte, i, si cau una llàgrima (salada), recollir-la amb la llengua.

Vostè ha decidit fer-ne poesia?
El llibre circula des de perdut en el jardí per amb els peus damunt les brases fins aSal als ulls, que és l'apartat final que, per extensió, dóna nom al poemari.

Quina és la seva musa?
Ara mateix, tu (riu). En realitat, la necessitat d'explicar-me, d'entendre aquesta estranya matèria de què està feta la vida. La humanitat i les reaccions que provoca, a vegades de tendresa, a vegades de fàstic.

Què mereix en aquesta vida adoptar el format en vers?
La vida i el món, sona gros però es bàsicament el que passa i el que em passa; tot el que provoca emoció, la bellesa, el dolor, la pèrdua. De l'orgasme al crit enrabiat o a la serenitat. Tot el que em commou.

Vostè és reincident amb Heptaseven. És perquè el tracten bé o perquè les petites editorials són la supervivència de les lletres?
Heptaseven se'm va aparèixer en forma de l'apassionat José Luis Clemente, que em va dir "què et semblaria si fas un recull de poemes i els editem?", vaig dir que sí i m'hi vaig posar. Ara el llibre és a punt de sortir, com un miracle fet per un boig.

"Sal als ulls" parla d'una vida que podríem compartir tots?
Parlo, de fet com tothom, de la vida que veig, del món que oloro, de les emocions, dels moments... Na Maria Camps, que a més de soprano és filòloga, opina que el que faig són micro històries en vers lliure.

Tots el coneixem per la seva vessant d'actor i director de teatre. Com és el Jordi Odrí poeta?
L'home, l'actor, el dramaturg, l'artista (si em permeteu la presumpció) és indestriable. A mi se'm confonen... Així també amb el que és vulgar, alegre, delicat o trist, que tinc dins meu. En realitat, crec que sóc un observador de la realitat que la mostra després d'haver-ne fet la digestió, de vegades d'una manera suau, d'altres, la majoria, d'una manera convulsa, com un vòmit.

Escriure en vers és un repte?
Jo no sóc un poeta molt manierista. Tendeixo al vers lliure i a la prosa poètica, i sempre al servei del que parlo. És una manera d'organitzar el que vols explicar.

Quin és el seu poeta fetitxe?
Depèn del dia, hi ha dies Baudelaire, carnals dies Estellés, o delicats Foix, potents Papasseit, dies Martí i Pol, seriosos dies Espriu, o dramàtics Gil de Biedma, o dies lorquians... I dies pels magnífics poetes, i a més a més amics, menorquins.

Quin llibre està llegint actualment?
Jo confesso de Cabré, una veritable joia, una meravella. El següent serà el tercer volum de 1Q84, de Murakami, que és un autor que m'agrada.

Quan sortirà al carrer el seu nou poemari?
Molt aviat, estic a (les bones) mans d'Heptaseven. Esper que, com a tard, el dia de la presentació els tinguem. He vist les proves de la portada i de la distribució dels poemes amb les il·lustracions de na Natalia Tamayo i m'ha agradat molt.

A la presentació comptarà amb molts amics. Qui ha col·laborat amb vostè?
Hi haurà en Ponç Pons, que ha escrit un pròleg fantàstic en el qual m'ha descobert, com ho fan sempre els bons prologuistes, coses que jo no havia vist en la meva obra; na Natalia Tamayo, amb les il·lustracions i alguns altres treballs inspirats en els poemes del llibre; na Laura Pons, que sempre inclou un poema meu en els seus recitals; en Miquel Plana, si se'n recorda de la cançó que va fer sobre un poema meu...; en Carlos Mangado, que en va incloure una cançó sobre lletra meva en un disc; la mezzo Eulàlia Salbanyà, cantant una peça de clàssic contemporani de Bernat Pomar; i el pianista Suso González, amb el que he fet un munt de coses interessants.

Quin dia i on serà la presentació?
La primera presentació serà el 9 de març a l'Ateneu de Maó.

La cultura ens fa lliures?
El dubte ens fa lliures. La cultura ens dóna eines per plantejar-nos el dubte. Llegir, mirar quadres, escoltar música, anar al teatre, viatjar, observar, ens obre la ment i ens fa lliures.

Les retallades són les armes per a combatre la consciència?
Les retallades socials? Evidentment, essencialment en l'àmbit de l'educació i la cultura, però també en sanitat. Ens fa servils, ens fa esdevenir elements no pensants i ens converteix en ciutadans súbdits.

Veurem més primaveres valencianes?
Fa temps que necessitem unes quantes primaveres europees, que obrin finestres per deixar entrar aire fresc.

"A Cor Obert" acaba aquí, gràcies per les seves respostes. Quin és el seu somni?
Seguir somiant.