Pedro Sánchez Tuomala19/03/12 0:00
TW
0

Indignat me tenen. Queen actuarà al festival de Knebworth (UK) aquest estiu. I no, efectivament Freddie Mercury no ha ressuscitat, de fet ni ell ni John Deacon estaran damunt l'escenari. En el seu lloc, un baixista anònim i un tal Adam Lambert, un cantant sorgit de l'infern (també conegut com "American Idol", també conegut com "Operación Triunfo Versió Americana") faran el que podran per salvar els mobles d'aquest concert-desastre. Perquè no em negareu que aquest invent està ferit de mort abans de començar a rodar. I ho dic per experiència: jo he vist en directe als Queen + Paul Rodgers (que un bon amic va etiquetar com "Queen de broma").

Ja fa sis anys, es veu que Brian May i Roger Taylor tenien alguns problemes per pagar les despeses habituals de Rock Stars retirades (mansions, ex dones, flota de cotxes esportius...), així que van decidir pixar-se a la memòria del gran Freddie Mercury fent una gira nostàlgica amb un nou cantant, que després de moltes especulacions (es va parlar de George Michael entre d'altres) va ser Paul Rodgers, ex Free i ex Bad Company. Una elecció estranya, ja que a pesar de ser un dels grans cantants de la història del Rock, Rodgers (tot testosterona i masculinitat) era l'antítesi de Mercury (tot amanerament i teatralitat).

El modest baixista John Deacon no va voler formar part d'aquest circ, cosa que el fa un 23 per cent més respectable.

I bé, quan vam arribar al pleníssim Palau Sant Jordi aquell dia d'abril (més envant em vaig assabentar, per la meva infinita tristesa, que el mateix dia es produïa el debut a Barcelona de Gov't Mule, però jo llavors no era tant fan), ja vam començar a notar coses rares.

Definitivament, era el públic menys rocker que havíem vist mai. Curiosament no hi havia molt "puretons", més bé gent joveneta que coneixien per damunt el mite de Queen, però no passaven d'allà, i que per saber qui collons era el tal Rodgers s'havien descarregat un recopilatori de Bad Company. I bé, el concert va fluctuar entre els moments genials i els esperpèntics. Moments com Rodgers cantant el seu tema "Seagull" en solitari, tot el recinte vibrant amb un "temàs" com "Can't Get Enough", dels Bad Company, o l'emocionant interpretació de "The Show Must Go On", van ser inoblidables. Ara bé, també és difícil oblidar l'avorridíssim solo de guitarra de May, apoderant-se de l'escenari en plan, aquí qui mana som jo", o la interpretació d'una porqueria de tema com "It's A Kind Of Magic" per part de Taylor, amb bases pregravades.

Un moment curiós va ser "Bohemian Rhapsody", cantada per un Freddie Mercury present a través de les pantalles gegants i la banda en directe, amb una precisió mil·limètrica, però que no podies evitar que et deixés un regust estrany i mòrbid.

I tot açò, no ho oblidem entre un mar de jovenets que anaven al seu primer concert d'estadi, que si et posaves a botar o corejaves un tema massa fort es molestaven perquè estaves arruïnant el seu vídeo de mòbil. Aquest tipus de gent serà la que caurà a la trampa d'aquesta nova gira. Idò que els aprofiti. Jo ja he tingut prou d'aquets Queen escalfats al microones. Que no us enganin!