Philippe Starck

Philippe Patrick Starck és una llegenda del disseny modern, fill d'un dissenyador aeronàutic, va estudiar disseny industrial a París per desprès fundar la seva primera empresa, la qual produïa objectes inflables. Prest començà a dissenyar les seves primeres cadires i a projectar alguns locals fins a arribar a reformar els apartaments privats del mateix president francès François Mitterand. Personalment sempre m'ha atret més l'Starck dissenyador industrial que l'Starck interiorista/arquitecte, encara que ha creat certs espais d'una teatralitat brutal com certs elements voluminosos (i voluptuosos!) a l'Asahi Beer Hall de Tokio, o les amples escales del Restaurant Theatron a Mèxic o l'enorme cortina del Restaurant Teatriz de Madrid. També hi ha tota una sèrie de petits detalls als molts hotels on ha intervingut que trob simplement genials: unes roses a les parets dels banys de l'Hotel Paramount de Nova York, uns testos gegants a l'Hotel Mondrian de Hollywood..., i un disseny tan acollidor i planer com l'Hotel Mama Shelter de Paris. Sempre detalls i elements que com a mínim et sorprenen.

Però Starck és polifacètic i es dedica al disseny en totes les seves expressions. Amb un estil minimalista i molt personal aconsegueix donar un toc artístic a qualsevol objecte que pugueu imaginar: cadires, comandaments a distància, maletes, taules, motocicletes, televisors, sofàs, llums, roba, mobiliari urbà, torxes olímpiques, iots, coladors, sanitaris, rellotges... fins i tot vehicles espacials han passat per les seves mans, tot tipus d'objectes que ell reimagina, recomposa i replanteja. Starck sempre et sorprèn perquè intenta renovar, vol inventar una nova història segons les seves pròpies paraules. Fa uns anys ja ho explicava a una de les conferències TED de 2007: "No faig l'objecte per l'objecte, sinó pel resultat, cercant el benefici per la persona que l'emprarà. Si he de dissenyar un raspall de dents no pens en el raspall en si mateix sinó en l'efecte que farà sentir a la persona que el tengui dins la seva boca". Starck creu en una societat en constant mutació, en una societat que es troba a la meitat del seu camí a traves de l'història. I així es basa en una única regla fonamental, la qual estableix que hem d'inventar a partir de pàgines en blanc sense agafar com a base dissenys del passat ja que certament no tenim cap idea de com serà la història futura. De totes maneres a ell no li agrada xerrar de "design" i introdueix el concepte de "no-productes per no-consumidors", promovent un disseny centrat en l'honestedat i la integritat, descartant saturar el mercat d'artefactes que només sobreviuen mentre estan de moda, i cercant una idealitat per dotar-los de longevitat i durabilitat. Es basa en criteris com la justificació per existir, integritat de propòsit, elaboració moral, didàctica, significació política, simbolisme social, respecte, significació sexual, responsabilitat humana, cost i preu raonables, creativitat i, a vegades, humor i poesia.

Entre els seus darrers dissenys destacaria la cadira "Masters" produïda per Kartell, amb la que realitza un homenatge a tres dissenys mítics al combinar subtilment les seves siluetes, hi combina la Sèrie 7 d'Arne Jacobsen, la cadira "Tulip" d'Eero Saarinen i la cadira "Eiffel" de Charles Eames. També un altre treball recent casualment ens cau ben a prop, és el remodelat Port Adriano a Calvià, on Starck és el responsable de l'arquitectura de la nova zona comercial i de la decoració dels espais comuns.

Si voleu saber més sobre Philippe Starck, podeu trobar la conferencia esmentada a Youtube, l'entrevista a designboom.com i qualsevol altre cosa a www.starck.com o al catàleg dels seus dissenys publicat per Taschen... Jo mentre em vaig a fer un suc de taronges... o açò crec...

interiorisme@hotmail.es