"La gent de l'època, la veia feliç"

Tot comença arran d'una antiga llauna de negatius.
És una història curiosa. Josep Pons Florit va fer arribar a l'entitat una llauna plena de negatius de Gaspar Oliver, un dels fundadors del Foto Club del Cercle que va morir sense descendència i no sabem on devien d'anar a parar les fotografies originals... Llavors es va posar en contacte amb en Juan Elorduy per tal de revelar els negatius. Així es va fer, i els resultats foren tan excepcionals que, a mitjans de 2000, es va muntar una exposició amb les imatges de Gaspar Oliver.

Fou l'inici d'un projecte major.
Sí, n'Elorduy em va proposar col·laborar amb ell en la recerca de fotografies dels altres membres fundadors del Foto Club per tal de fer un llibre amb la seva obra.

Com es plantejà la investigació?
El sistema per a fer-ho fou senzill. Anàrem a veure a les famílies o els descendents dels fundadors per a veure què guardaven i quin tipus de material es podia aprofitar.

Rere aquest contacte amb les famílies, aconsegueixen recollir material representatiu dels 14 fundadors?
Sí, encara que d'uns més que d'altres, però un material suficient per fer una exposició. De fet arreplegarem unes 1.000 fotografies.

Déu n'hi do! I quantes n'hi ha a la mostra?
Al voltant de dos-centes.

Quin criteri de selecció heu seguit?
La tria no s'ha fet només pels valors artístics de la fotografia, perquè volíem que representessin la vida quotidiana de l'època. Els objectius han estat: fer un homenatge als impulsors del Foto Club i alhora reflectir la vida quotidiana de la Menorca dels 50.

Sols per la tria, quantes hores deu haver passat vostè davant aquestes imatges!
Moltes! (riu). Ho hem fet entre en Juan Elorduy i jo, però també hem comptat amb la col·laboració dels membres actuals del Foto Club, que avui presideix Pau Gener. Ens han ajudat molt en l'apartat tècnic, al igual que Carles Taberner que ha fet una gran tasca de documentació sobre l'època.

Així es completa l'àmbit visual?
Sí perquè, tant en el llibre com a la mostra, ens hem centrat molt en explicar les fotografies per tal d'ampliar el que la imatge no acaba de dir. D'aquesta manera s'han escrit uns peus de foto el suficientment documentats.

Quan es va crear el Foto Club?
L'any 1951 i fou un dels primers a tota Espanya. Tingué una activitat molt important doncs hi havia una sèrie de persones molt interessades en la fotografia. El primer president va ser el doctor Mallo.

La mostra abasta la vida menorquina de la dècada dels cinquanta. Per què?
Perquè des de la creació del Foto Club fins a l'any 60 fou el temps de més moviment.

Què en sabia vostè del Foto Club?
En el moment de la seva fundació jo era molt petit encara, però coneixia la seva existència perquè un dels meus companys de Batxiller era un fill del doctor Mallo i llavors ens mostrava fotos fetes pel seu pare.

Abans d'assolir la presidència del Cercle Artístic, vostè era membre de l'entitat?
Sí però no vaig ser soci actiu fins que vaig tornar de Barcelona per establir-me de nou a Ciutadella, encara que mai he perdut el contacte amb Menorca. Hi venia molt.

"Menorca anys 50" itinerarà a més llocs que a Ciutadella?
Sí, segurament més endavant també es podrà veure a la Sala de Cultura "Sa Nostra" de Maó. Actualment es divideix entre els espais de El Roser i la Sala de Cultura "Sa Nostra" de Ciutadella, però a finals d'aquest mes, quan acabi el plaç a El Roser, es traslladarà al Cercle Artístic on es combinarà amb el material exposat al carrer Sant Clara. És interessant que pugui anar a Maó perquè, encara que la majoria d'instantànies estan fetes a Ciutadella (així i tot n'hi ha de Ferreries, Fornells o Maó), les costums no variaven massa d'un lloc a l'altre.

En realitat parlem d'història de Menorca.
Hem fet una petita història de la vida quotidiana però sense pretensions, on trobam, per exemple, la costum del festeig, que durant un temps se li deia "fer gambes".

Hi ha alguna fotografia que li hagi cridat especialment l'atenció?
Moltes m'han fet veure coses en les que no m'havia fixat. Hi ha una imatge amb una taula parada per a un combregament amb "xocolati", ensaïmada, un bòtil de vi o de sidra i poca cosa més. En aquella època és el que hi havia i t'assegur que no trobàvem a faltar res. A partir dels anys 50 tothom, més o manco, se la campava. La gent no tenia tantes coses com ara, però es conformava. Ara vivim en l'altre extrem. Sempre tenim la tendència a pensar que els temps passats són millors, però jo a la gent de l'època la veia feliç malgrat el poc que tenien. La vida era més simple. Avui tots estem un poc frustrats perquè sempre volem més.

La gent li fa comentaris sobre la mostra.
Sí, a la gent de Ciutadella li ha agradat molt, i no sols als que pertanyen a aquella generació sinó també als més joves. Alguns s'atraquen per cercar a son pare, a l'avi o per veure als personatges coneguts del poble.

On es pot adquirir el llibre?
Ha estat editat, en català i castellà, pel Grup Editorial Comunicació 21 i s'ha distribuït per tota Menorca. El preu per volum és de 26 euros i inclou una biografia de cadascun dels fundadors del Foto Club.

Així perviurà la seva memòria.
Sí, tot plegat és un homenatge als catorze membres: Alfredo Mallo, Gaspar Oliver, Agustí Marín, Agustí Sintes, Joan Torrent Torres, Damià Cardona, Gabriel Moll, Bartomeu Camps, Joan Pons, Rafel Hernando, Albert Serra, José Delfín Serra, Cristòfol Torres i Rafel Vilafranca, aquest darrer és l'únic fundador viu perquè era el més jove del grup.