L a construcció de la primera parròquia dedicada a Santa Maria es remunta als temps de la conquesta cristiana per part del rei Alfons III, tal i com s'esmenta en el document expedit a València el 23 de gener de 1289 (1). Des de la seva fundació, els testimonis documentals sobre l'església demostren com l'evolució històrico-arquitectònica del temple està íntimament vinculada a les diverses reordenacions urbanístiques patides en el barri des Pont des Castell, la zona intramurs de l'antic castella de Maó (2). Una evidència és com els elements defensius passen a formar part de l'església. De fet, l'edifici es va construir aprofitant part de l'antiga murada que tancava, per l'oest, l'enclavament històric de Maó. La planta original de l'edifici medieval, segurament tindria la fesomia de la típica església de la Reconquesta, de nau única, irregular i de dimensions més reduïdes que l'actual (3).
La necessitat de construir un nou espai amb més capacitat per acollir els feligresos provocà que, després de diverses vicissituds, el 12 d'agost de 1748 es col·loqués la primera pedra del frontispici i de les torres col·laterals de la façana de la nova església de Santa Maria (4). L'edifici es situaria en el mateix lloc on es situava la medieval però afegint el terreny de les cases veïnes. En l'actualitat el temple es troba pràcticament exempt en tot el seu perímetre, com a resultat de les diverses modificacions urbanístiques del barri. Ubicat entre la plaça de la Conquesta i la plaça de la Constitució, contribueix amb la seva presència a configurar un dels espais urbanístics més característics de la ciutat de Maó.
Durant l'any 2010 es van realitzar les obres de reforma i canvi de paviment a l'església de Santa Maria (Maó). La intervenció afectava el subsòl motivant-ne el seguiment arqueològic ja que l'edifici està afectat pel Pla Especial del centre històric de Maó.
El seguiment arqueològic va permetre documentar un seguit d'estructures tant en la nau principal com en les capelles laterals. Les restes arqueològiques es trobaven per sota d'un sediment d'anivellació de l'enrajolat realitzat a principis del segle XX. El nivell sedimentari contenia materials de diversa naturalesa (restes de ceràmica, una moneda, elements constructius, material d'obra, etc.) corresponents a l'època moderna i contemporània. Es van localitzar també ossos humans sense connexió anatòmica barrejats dins aquest rebliment degut a la remoció de terres que es produïren en la reforma esmentada.
D'una banda, es van enregistrar les restes arquitectòniques: murs i elements estructurals pertanyents a l'església medieval i a l'església actual. També es documentaren estructures de caire domèstic (dues piques) en la part de la capçalera, possiblement de les cases veïnes comprades per a l'ampliació de l'església a la segona meitat del segle XVIII.
Altres elements constructius que es van poder testimoniar arqueològicament foren una cisterna, situada a la que s'havia anomenat "Porta de les Fonts" i un pou situat en la capella de Sant Judes Tadeu, al costat del campanar. De fet, la documentació històrica fa esment d'un pou situat en l'interior de l'església.
D'altra banda s'identificaren dos tipus de construcció funerària: les criptes i les tombes individuals. En tots dos casos la pràctica funerària documentada va ser la inhumació.
La cripta o vas és una construcció de planta rectangular, amb coberta de volta de canó de marès. A l'església de Santa Maria, se n'han documentat vàries a la nau central, organitzant-se segons la distribució de les capelles i de l'altar major. En elles s'inhumava els fidels segons l'advocació del sant al qual s'adscrivia la família del difunt o el gremi al qual pertanyien, tal i com evidencien les fonts consultades de l'època. Durant el seguiment es va poder comprovar que les criptes es trobaven reblertes de restes d'obra, corresponents segurament a les reformes que va patir l'església a principis del segle XX.
Les tombes individuals enregistrades estan distribuïdes sense un ordre definit, adaptant-se als espais disponibles entre les estructures arquitectòniques i les criptes. Tot i així, es pot afirmar que la major densitat d'aquest tipus tombes es troba en la part dels peus de l'església.
Durant els treballs arqueològics es van identificar tres tipus de tomba individual: L'estructura funerària en cista, rectangular i feta amb pedra de marès, en alguns casos conservant encara els quarts de marès que la cobria. La tomba antropomorfa retallada en estructures arquitectòniques anteriors, la qual es documenta en la part de la capçalera. Donat que les tombes no quedaven afectades per l'obra, no van ser excavades. El darrer tipus, és un únic cas d'enterrament en taüt de fusta sense estructura de marès, el qual va ser possible excavar, doncs es trobava situat a una cota que si quedava afectada per l'obra. Es tractava de l'esquelet d'una dona, entre 25 i 35 anys, en posició de decúbit supí.
El seguiment arqueològic, en definitiva, ha permès identificar i documentar les diverses reformes i intervencions portades a terme a l'església de Santa Maria des de la seva fundació, en època medieval, fins a l'actualitat. La recollida d'informació, durant la intervenció arqueològica, donarà llum a noves dades que ajudaran a aprofundir en el coneixement de la història de la ciutat de Maó i de la seva societat.
???
(1) Casasnovas Camps, M.A. (2005):Historia de Menorca. Editorial Moll. Palma.
(2) Martínez Esteban, A. (1995): "Es pont des Castell de Maó". Revista de Menorca. Maó. Pp. 89-144.
(3) Sintes Espasa, G. (1993): "La búsqueda del espacio en la iglesia de Santa María de Maó". Revista de Menorca. Maó. Pp. 27-62.
(4) Op. Cit.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.