Joan Monse, comunicador

El poder és a la ment?
Absolutament! El que passa és que, en aquesta societat tan economicista i superficial que ens ha tocat viure, la gent oblida les grans capacitats intuïtives i de suggestió que, amb fins positius, pot posar en pràctica de manera constant per a millorar, fins i tot la seva percepció de la realitat.

Tots som capaços de fer que la gent faci el que nosaltres vulguem?
Sens dubte. Pensa en alguna persona molt vinculada emocionalment a tu. N'estic ben segur que, en aquest al·lot que estàs pensant ara mateix... "el veus venir d'una hora enfora"...! Es a dir, bromes apart, tots arribam a ser capaços de provocar que una persona, a la que coneixem molt profundament, faci el que ens convé o que pensi i, fins i tot, ho digui...! Fes la prova i veuràs com el que passa és que ho provocam de manera natural, inconscient... Al cap i a la fi, és com la seducció eròtica, o la "química amorosa".

En què consisteix la màgia psicològica?
La màgia psicològica o psicomàgia és per a mi una eina de treball extraordinària que, sense que sigui infal·lible, suposa influir sobre les accions físiques o mentals d'una persona en determinades condicions. Però el que no faig al teatre, que ningú es confongui, es hipnosi. Aquest és un altre terreny, potser paral·lel a la màgia psicològica. El que faig sobre l'escenari és una mescla de màgia, psicologia, suggestió, distracció de l'atenció i, per suposat una posada en escena. Teatre, al cap i a la fi. Provocar emocions i sensacions als espectadors, com si visquessin un somni, creant per a ells un "refugi d'il·lusions".

Empra aquests trucs a la seva vida personal?
Sí. No ho vull negar. Més que "trucs" m'agrada anomenar-ho "tècniques" que pot ser no sempre funcionen però, normalment, ho fan en un 80 per cent. Fins i tot a la televisió. Quan he de fer una entrevista o conduir un debat m'agrada molt mirar als ulls i crear una comunicació "energètica" entre els convidats i la meva ment. És brutal però al final sempre em diuen coses com: "Ostres...! He vingut nerviós però, no sé que m'has fet però ara estic molt relaxat..." És fantàstic quan açò mateix passa al teatre!

Vostè es mou per intuïcions?
Diu Eduard Punset que "la intuïció és una font de coneixement no menys vàlida que la raó". A molts ens ha passat que hem hagut d'enfrontar alguna situació complicada, de caire personal o professional, i hem demanat consell a una o vàries persones... Al final, si la cosa ha fallat, no sabem ni a qui fer-ne responsable de l'error i ens sentim encara més frustrats, a més, com que ens hem deixat influir, desprès ens sap més greu de no haver seguit el nostre "instint"...! Ningú ens coneix millor que nosaltres mateixos i, si ens equivocam en una determinada decisió és sempre millor que sigui des del nostre criteri i responsabilitat, donat que així és l'única manera d'aprendre, conèixer les nostres capacitats i limitacions i la propera vegada tenir èxit.

Tots tenim el poder de manipular?
Tots manipulam en un moment o l'altre del dia, a una o una altra persona. Ja sia a la família o al treball. Manipular no necessàriament ha de ser en negatiu...! També es podria interpretar com influir, motivar, donar un camí... El debat sorgiria si tan sols oferim un sol camí, una sola opció i, a més, l'obligam a que l'hagin de triar per força.

Ha pensat en fitxar per qualque partit polític? Per allò de que amb vostè el missatge deu d'arribar sí o sí.
Jajaja! Sense entrar en política, tenc amics de tots els colors i, alguns (ben coneguts) em demanen algun "truquillo" per arribar més a la gent. Al final pens que del que es tracta no és tan sols del missatge. El veritablement important és com es transmet aquest missatge. Vaig estudiar direcció cinematogràfica a Barcelona, fa molts d'anys i, un professor ens va dir que "el millor decorat és el que no es veu...". Açò ho podríem aplicar a molts àmbits de la vida. Si veiem el "decorat", si veiem que allò que ens mostren o diuen és fals, el missatge i les sensacions que hauria de provocar s'interrompen, no arriben a l'interlocutor. Per tant, el bon comunicador, el portaveu, el representant, a la societat actual és una figura imprescindible. A més, en el meu cas, mai oblid el que deia el geni Salvador Dalí: "El que vol interessar, ha de provocar". Açò, però, a vegades pot tenir un cost molt alt.

Els seus ulls convencen els més incrèduls.
Els meus ulls procuren transmetre quasi sempre un somriure o un estat de serenor interna, de reflexió, de tolerància i, quan les persones que saben aguantar la mirada reben aquestes sensacions, el camí de la relació humana és fascinant i enriquidor en tots els sentits. Mai pot triomfar una mirada "impositiva". La gent necessita sentir-se lliure.

Un comunicador neix o es fa?
Neix. Ho tenc claríssim. Per suposat hi ha tècniques i fórmules que poden ajudar al desenvolupament de determinades capacitats però, pens que si hi ha una predeterminació de caire genètic, a vegades sorprèn descobrir les regles del joc quan ja fa molt de temps que, intuïtivament, les estàs aplicant al teu quefer diari. Tanmateix, tota relació comunicativa necessita d'un emissor i un receptor i, si no estan "en sintonia", o l'emissor no té la força per fer arribar el missatge, poc hi ha que fer. És el que s'anomena personalitat o carisma personal. Hi és o no hi és. Excepcionalment es pot crear però, amb el temps la gent veu que és fals, com el decorat de cartró-pedra que quan es fa evident ens treu de sobte de l'història emocional i ens fa perdre la màgia.

El passat març va estar as Mercadal i aquest estiu as Migjorn Gran. La gent de poble és més crèdula que la de ciutat?
En absolut. Sóc fill de pagesos, de gent de poble i, sempre recordaré al meu avi com, tan sols mirant al cel o tocant la terra, entre els seus dits, era capaç de saber moltes coses sobre el temps que faria, sense mirar cap informatiu meteorològic a la televisió... Pensa que avui vivim impregnats d'un frenètic flux d'informació. No ens dóna temps a "escoltar-nos" a nosaltres mateixos. No oloram l'aire, no païm el que feim cada dia, no ens donam el temps suficient de reflexionar sobre el que hem fet o deixat de fer cada dia... Per açò ens la pegam allà mateix dues vegades! Per que no ens escoltam de veritat, no aprenem de nosaltres, no ens acceptam de veritat i, com volem desprès donar el millor de nosaltres a les demès persones si ni tan sols ens preocupam, a fons, de saber qui som i com som nosaltres mateixos...? Si, és veritat, molta gent es preocupa avui de la seva imatge, del seu aspecte físic però... i del nostre intel·lecte, de la ment...?

"A Cor Obert" acaba aquí, gràcies per les seves respostes. Quin és el seu somni?
Tot i ser persona de "somnis a curt termini" per no caure en frustracions, pot ser el meu principal objectiu és ser feliç, per ser capaç de transmetre sensacions positives a les persones, com les que el proper divendres dia 2, al Teatre Calós de Ciutadella, m'he proposat provocar les persones que vénguin perquè experimentin sensacions molt especials, divertides, sorprenents i, sobretot, fascinants.