Vis-à-vis

Sandra Díaz
Miquel Àngel Apesteguia
HABITATGE CNS1/CNS2

Construcció: 2001-2010. Superfície Construïda: 260 m2
Promotor: Sandra Díaz i Miquel Àngel Apesteguia
Arquitecte: Taller de Getse Zaid
Arquitecte Tècnic: Marc Gornés. Constructor: Sa Curriola CB

"Quan el pavelló de Barcelona estava acabat de construir, manifestava una idea." (1), així començava la introducció a Upper lawn, i aquesta manera d'entendre l'arquitectura a partir d'una idea és la que hem intentat expressar en les nostres obres en els darrers 10 anys, amb més èxit en unes que en altres, però de totes, el projecte en el que hem pogut manifestar més plenament aquest principi, han estat els habitatges CNS1 I CNS2.

Per arribar en aquest resultat s'ha de ser perseverant, tant en la previsió de tots els sistemes des dels primers esquemes com en la planificació mil·limètrica en el propi replanteig.

L'any 2001 vam començar a experimentar sobre una parcel·la estàndard, com si d'un taller de prototips es tractés, en ella hem anat investigant noves maneres d'habitar, sistemes constructius, innovació en els materials, noves tecnologies, paisatge, energies alternatives, etc. Tota aquesta investigació ens serveix com a assaig previ abans d'aplicar-ho al client, sigui públic o particular.

En la posició en el terreny ja vam treballar una nova manera d'implantació, desfragmentant la pell de l'edifici i traslladant-la als límits de parcel·la actuant com a tancament. Això permet protegir l'edifici del carrer generant un jardí semipúblic.

La primera casa s'adossa al mur per darrera, 40 m2 on viure una família; la disposició dels serveis i emmagatzematges permet que l'espai aparenti més superfície. L'espai exterior juga un paper important, doncs el paisatge ja integra la presencia del que serà la segona casa.

La segona casa, el pavelló 20x5, en la part posterior de la parcel·la, disposició estratègica de les peces interiors i aprofitament del semisoterrani, l'edifici permet variacions en el temps, algú pregunta en un moment de la construcció, són oficines?... podria ser.

La secció esdevé la clau del projecte, el pavelló s'eleva sobre el terreny, vol ser un palafit, en un extrem, la sala d'estar, davalla un metre i es posa a nivell del terreny, funcionant d'entreplanta amb el soterrani, l'elevació de la planta baixa ajuda a la il·luminació natural del soterrani on s'hi dorm i s'hi estudia. En planta baixa una caixa lleugera dins el caixó articula l'espai i a la vegada esdevé contenidor donant servei.

En aquest edifici la tècnica hi juga un paper molt important, s'investiga i s'aplica el sistema de solera ventilada, aconseguint per un mateix cost millors prestacions, l'estructura amb la utilització de la fusta, encofrats perduts que serviran d'acabat. Un estudi minuciós dels tancaments que juntament amb la calefacció per terra radiant ens permet evitar els ponts tèrmics i millorar notablement el comportament energètic de l'edifici. Les superfícies vidriades orientades a llevant i ponent es protegeixen amb persianes de fusta de lames mòbils, mentre que altres espais es limitaran a la il·luminació zenital. El meravellós confort del soterrani en contacte amb l'exterior a través d'un pati soterrat que travessa la casa i connecta els dos costats del jardí. Sistema de tractament i reutilització d'aigües grises. Construcció d'una cisterna per a l'emmagatzematge i distribució de l'aigua de pluja arreu de la casa. Sistema de ventilació natural; aprofitant la solera ventilada es disposa un conducte ceràmic per captació i refredament d'aire; la circulació d'aquest s'afavoreix mitjançant una xemeneia solar, la qual s'integra en la lluerna. Galeries i conductes d'instal·lacions registrables. En resum, tots aquests sistemes, que es poden utilitzar de manera molt rendible a nivell domèstic, aconsegueixen un habitatge més sa i respectuós amb el medi ambient.

Ara, passat un temps, ens adonam que totes aquestes experimentacions, no deixen de ser perfeccionaments de la tradició, entendre el lloc i adaptar-se a l'entorn natural, sistemes que d'una o altra forma es troben en les construccions tradicionals, i que són el que ens integra en el medi que ens envolta, lluny dels mimetismes folklòrics ...

(1) Alison and Peter Smithson. Upper-lawn, folly solar pavilion. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 1986, introducció.

Nicolás Faedo
Miguel González
Taller ocupacional Carlos Mir
Parc de bombers de Maó

EL TALLER OCUPACIONAL CARLOS MIR Y EL NUEVO PARQUE DE BOMBEROS DE MAÓ
CINCO CONSIDERACIONES RETÓRICAS GENERALES:

PRIMERA: Ambos sólidos son aislados y se alejan del asfalto, apuntando al Sur sobre parcelas suburbiales ambientalmente rústicas sin singularidades paisajísticas, lo cual (afortunadamente) impide que deban evaluarse desde el enfoque de los epígonos del actual urbanismo academicista catalán que habitualmente predican "fer ciutat" y "fer carrer" sin que este dogma haya analizado la insignificancia de toda microdecisión humana ni el presagio de la caducidad de cualquier ciudad tal como desoculta Walter Benjamin en su texto "Poesía y capitalismo" en el que incluye el siguiente pasaje sobre la capital francesa referido en 1830 por el historiador Friedrich Von Raumer : "Desde la torre de Notre-Dame abarcaba ayer la inmensa ciudad; ¿quién ha edificado la primera casa?; ¿cuándo se derrumbará la última y aparecerá el suelo de París como el de Tebas y Babilonia?".

SEGUNDA: Ambos sólidos se financian institucionalmente con asignaciones hondamente discretas en una época de bonanza económica y paradójica lentitud administrativa que prolonga su tramitación, resolución y ejecución hasta alcanzar otra época de recesión en la que una compañía aérea decide felicitar la Navidad deseando un "próspero año en tiempos en los que incluso las estrellas parecen apagarse".

TERCERA: Ambos sólidos son formalmente severos aunque se reservan ciertos recursos no estrictamente utilitarios que puedan perdurar frente a la variabilidad inherente a toda función. Evitan cierta tendencia tecno-romántica (y obscenamente cara) consistente en inventar dificultades proyectuales a priori para disponer de una argucia conceptual que permita resolverlas (y justificarlas) a posteriori. Por el contrario, subyace la convicción de que ciertos espacios impensados o repensados (pero no impensables) pueden contener la capacidad metafísica de elevar (existencialmente) al individuo. Que esta sensación se logre no puede predecirse. No suele lograrse. Si se logra, no debe decirse.

CUARTA: Ambos sólidos renuncian a la impostura derivada de cualquier simulacro de integración aceptando la imposibilidad de formar un todo. De ahí que el estupor que acaso despidan provenga de la contrastada tensión entre dos lógicas diversas: la estática abstracción geométrica (y humana) de lo artificial frente al mutante enigma amorfo (y divino) de lo natural. Simultáneamente, subyace la convicción de que sólo la ruina inhabitada puede llegar a sentirse como huella natural resultando conmovedora la ausencia del hombre doméstico y la pudrición de su imprecisa industria.

QUINTA: Ambos sólidos logran parecerse al material sensible que los concibió lo cual indica complicidad, entendimiento y condescendencia entre sus creadores y sus emprendedores. No obstante permanecen disimuladamente inconclusos: La "1ª Fase" del Taller ocupacional acaso anhele su "2ª Fase" y el Nuevo Parque de Bomberos acaso anhele la demolición del edificio primigenio. Que se conviertan en arquitectura no es probable si atendemos a la siguiente descripción atribuida a un pensador tan serio como Ludwig Wittgenstein: "La arquitectura existe para inmortalizar o glorificar alguna cosa. Así que mal puede haber arquitectura cuando no queda nada por glorificar".