"Lucrècia", la tragèdia de Joan Ramis alça el teló més de dos segles després

La història de Tarquino i Lucrècia, interpretats pels actors Josep Mercadal i Queralt Albinyana en els papers principals, implica un repte escènic per a tot l'equip. Sergi Marí compta amb un repartiment de luxe que completen Enka Alonso (Junia), Rodo Gener (Col·latino), Jaume Gomila (Brutus) i Àlvar Triay (Manlius). "Tenc la sort de poder treballar amb un grup d'actors de primer nivell, són del millor que té Menorca".

L'obra es representarà el proper dia 26, al Casino 17 de Gener de Ciutadella, en el marc dels actes d'aniversari de l'Institut Menorquí d'Estudis, que ha apostat per aquesta representació. De com Marí arribà a triar el manuscrit -construït amb mètrica en alexandrins aparellats- s'il·lustra amb la següent frase: "Es pot dir que fou l'obra la que em trià a mi". El dramaturg -que actualment estudia el darrer curs de Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona- va escollir "Lucrècia" com a encàrrec d'edició per a un web institucional de repertori teatral en català. Un portal en xarxa impulsat pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC), la Institució de les Lletres Catalanes, el Teatre Principal de Palma i l'Institut del Teatre.

Debut de la versió completa
Rere una primer i abreviat muntatge per a escolars ("Lucrècia o Roma Lliure"), amb el que Marí aconseguí el Premi Bòtil de Teatre, ara compareix la versió completa amb sis actors damunt l'escenari. L'original torna al bressol que la va veure néixer 242 anys després de la seva creació. "No es tracta sols d'una obra d'interès literari, sinó que també destaca per la seva força dramàtica", senyala. El director subratlla que és una feina de "recuperació de la paraula clàssica d'una manera molt respectuosa". El text és en menorquí literari, és a dir el català culte del seu temps, que els il·lustrats menorquins intentaven preservar de la persecució que patia arreu . El vers amb què està escrit, l'alexandrí amb cesura, és format per dos grups de sis síl·labes, seguint el model francès.

Sinopsi: Roma, 509 aC
La sinopsi de l'obra, la més significativa del teatre neoclàssic en català, està ambientada l'any 509 aC. quan Roma estava sota el jou d'un rei estranger: el tirà Tarquino el superb, que havia abolit la constitució i que abusava del poble. Malgrat la utilització del vers original la posada en escena és de caire contemporani. "El públic es distribueix al voltant dels actors", apunta el director.

És precisament la manera de dir el vers una de les dificultats afegides amb les que s'ha trobat Marí. "Al respecte he duit a terme una investigació de com es treballava al teatre clàssic francès. Per a la qual cosa, s'ha elaborat una feina individual amb cada actor". Per altra banda, el fet de traslladar aquesta part oral a un espai teatral contemporani ha estat tot un repte. "El muntatge acull un primer zoom històric des del públic actual fins al segle XVIII, i d'aquest cap a la Roma antiga". Una espècie de ritual de cercles concèntrics on, finalment, s'aconsegueix la proximitat del públic cap al fet teatral i s'enalteix la tasca de Joan Ramis i Ramis, l'articulador de la primera generació d'il·lustrats menorquins.

UNA JOIA DEL NEOCLASSICISME EN CATALÀ
La veu de Sergi Marí ens arriba des de París, on aquets dies contínua eixamplant la seva passió pel teatre. Parla amb entusiasme del projecte "Lucrècia", un muntatge que li agradaria moure més enllà de la representació a Ciutadella del proper dia 26. Es mostra satisfet de la feina actoral. L'elenc d'intèrprets no és per a menys. Queralt Albinyana, Josep Mercadal, Rodo Gener, Enka Alonso, Àlvar Triay i Jaume Gomila són noms propis de l'escena menorquina amb una reconeguda projecció exterior. Assistir a l'estrena de "Lucrècia" és una oportunitat única per veure a Menorca l'obra més emblemàtica de la literatura neoclàssica en català. Joan Ramis és el màxim representat del "període menorquí de la literatura catalana", centrant-lo en la segona meitat del segle XVIII i primers anys del XIX. Les successives dominacions britàniques i una de francesa de l'Illa van tenir uns efectes que van propiciar un desenvolupament literari -i sobretot de la literatura dramàtica- modest però molt significatiu, especialment en comparació amb la resta dels països catalans, sotmesos com estaven a l'opressió lingüística dels regnats borbònics.