Trob que l’hauré de (re)llegir

Lògicament, és un regal per als sentits i l'intel·lecte que la novel·la fos projectada com una obra de teatre a partir del taller d'adaptació teatral de textos narratius que començà el passat abril a Maó, fruit de la col·laboració entre la Sala Beckett de Barcelona i el Teatre Principal. Kimera Teatre, amb els actors i actrius Laura Pons, Enka Alonso, Matilde Muñiz, Josep Mercadal, Jordi Odrí, Adriana Aguilar, Pili Lucena, Laia García, Noelia Mas i Loles Pérez, presentà la posada en escena de part de la novel·la adaptada al teatre per la dramaturga Aina Tur i amb el suport del mateix autor, Josep Maria Quintana, i dirigida pel director de la Sala Beckett de Barcelona Toni Casares.

L'estrena es va fer la setmana passada al Principal; ple de gom a gom, tothom estava expectant de la representació d'una de les obres modernes en narrativa més paradigmàtiques dels últims anys de la literatura menorquina. L'obra, desenvolupada al voltant d'una llarga taula, incideix en els capítols fonamentals de la novel·la amb una recreació fidel, aturant-se en la tornada del patriarca Nikolaidis a Menorca abans del naixement del seu hereu. La introducció és una trobada d'amigues de Menorca en l'actualitat, on casualment totes tenen la mateixa pensada de regalarEls Nikolaidisa una d'elles, que fa els anys. Va ser molt celebrada pel públic una picada d'ull a l'autor i als seus orígens amb un inofensiu acudit sobre els alaiorencs.

Amb l'eix de la constitució de l'església ortodoxa a Maó i la religió catòlica practicada pels nadius, la novel·la pivota al voltant del procés d'adaptació i integració de forasters a la societat menorquina, tot intentant mantenir els seus costums, tradicions i creences. També es percep el traspàs i l'heretament de la tradició i religió a través de les dones dins de l'àmbit domèstic, una pauta habitual quan es tracta de religions no tolerades en públic o fins i tot perseguides. La convivència amb respecte i l'acceptació en les diferències que enriqueixen econòmicament i culturalment, no és un fet modern producte de l'esparverant rapidesa de la globalització del segle XXI: és el motor que du endavant la Humanitat en el seu progrés. Menorca és també punt crucial del comerç de la Mediterrània: els menorquins, vinculats sobretot a la terra, sentien llunyà l'èxit foraster en les noves xarxes comercials de la Mediterrània, que va obrir l'illa al món. Per als illencs el mar era un estrany, cosa que els forasters no veien com a tal i van saber aprofitar durant les diferents dominacions estrangeres de l'illa. Això és el que ha resultat que Menorca sigui una illa única, diferent, des de la seva història fins al seu folklore.

Una obra propera al públic menorquí i una posada en escena espontània, diàfana i lluminosa, on els espectadors es van identificar amb valors molt actuals: la integració, l'adaptació, l'arrelament a una terra nova, les diferències culturals i religioses i el procés decisiu de dos pobles d'apropar-se a elles o de renunciar-hi tant dels qui reben com dels nouvinguts amb el doble tall de l'aculturació (l'aparent pèrdua d'identitat d'una banda, i l'enriquiment entre cultures, d'un altra), el viure d'esquena al mar o obrir-se al món.

L'obra va ser acomiadada amb un llarg, efusiu i agraït aplaudiment i una emocionada salutació de Josep Maria Quintana junt amb l'equip de teatre que han fet possible aquest projecte.
En resum, aquesta obra teatral és més que recomanable: tal com diu el cartell, "Els Nikolaidis. Trob que l'hauré de llegir", aquest lema és una declaració d'intencions directa i franca sobre l'objectiu de l'obra i el grup que l'interpreta. I més enllà: i de rellegir.