Hem de fer un bon ús de les noves tecnologies

Fer una selecció d'obres mestres per divulgar-les és tota una responsabilitat.
El criteri passa per que siguin obres realment interessants, de molt contingut i que formin part del repertori clàssic. I afortunadament el repertori és molt ampli, des de l'època barroca -per no anar més enrere- fins a la meitat del segle XX. Sempre intento triar uns temes amb un cert vincle entre uns i altres. On l'espectador pugui veure els contrastos entre diversos períodes i autors. En el cas de l'Ateneu de Maó, com que fa 7 anys que es programa el curs, ja hem de buscar uns temes encara no tractats. Quan ja portes tota una trajectòria amb un grup determinat de públic al darrera ja hi ha un espècie de saber adquirit, per la qual cosa es poden tractar obres de major dificultat.

Quin tipus de públic participa d'aquets cicles?
A l'Ateneu la sala gairebé s'omple. És gent sobretot aficionada a la música però no és una condició indispensable i algun cop han vingut adolescents. Però el més interessant és que els seus coneixements musicals van des de cero fins a gent amb una formació professional, com músics o professors del sector. Així que resulta una mica complicat poder fer un discurs adient a tots, amb una terminologia que no sigui del tot complexa. Però per sort tenim un públic molt fidel inquiet culturalment que comparteix l'amor o la passió per la música.

Precisament el 1998 vostè impulsà a Girona "Aula Oberta", un projecte dirigit a persones sense coneixements musicals previs.
Sí, el seminari impartit a l'Escola de Música de Girona és l'inici de tot. Fou una activitat esporàdica que va tenir tal èxit que va derivar en un cicle. Amb el temps s'ha convertit en un curs acadèmic arreu de Catalunya, Menorca, Mallorca o, puntualment, a la Universitat de Vigo. A l'Illa són quatre sessions cada quinze dies.

Entre els especialistes hi ha por a que no es produeixi un relleu musical generacional?
És cert que algunes persones es perden la bellesa de la música. I que pot ser que si un es dorm dins el món de les noves tecnologies és una porta que se't queda tancada, però ha de quedar clar que la música clàssica no és del tot incompatible amb l'ús de les noves tecnologies. Tot depèn de com s'ensenya i es transmet i en el cas de la música també. A Menorca, afortunadament, hi ha molta tradició d'escoles de música. Que es perdés aquest relleu seria terrible.

Defensa que el coneixement no ha de quedar estancat dins el cercle acadèmic.
Sí, quan més gent pugui accedir a aquest coneixement millor. És el que ens fa més rics com a persones.

Personalment, com a usuari, empra les noves plataformes digitals per escoltar música clàssica o més aviat és un romàntic?
Sóc molt romàntic, fins i tot tenc discs de vinil, però no tenc tocadiscos! Les noves tecnologies són una eina fantàstica. Avui a través de la Xarxa pots tenir accés, per exemple, a múltiples versions de la mateixa obra -no amb una qualitat extrema- però al menys pots comparar-les. Però no t'han d'atrapar com una espècie de teranyina mortal. Són una eina que facilita el coneixement i la comunicació però amb un ús adient. Aquest perill està en tot.