El paper té els dies comptats

Quins són els aspectes negatius de la societat de la informació?
La meva tesi és que en aquesta nova societat que construïm ens relacionem de forma diferent amb el coneixement. Es a dir, al nostre voltant s'ha acumulat molt de coneixement, estem bombardejats per totes les fonts d'informació, i per altra banda les relacions que tenim amb els mitjans de comunicació nous és un tipus de relació que tendeix cap a la dispersió de les persones i cap a la multi tasca, més que no pas cap a la capacitat de concentració, sense tenir uns coneixements profunds de cada tema. Com a individus d'aquest món som les peces més petites d'una xarxa molt gran. Som uns ignorants.

Som ignorants per què som incapaços d'absorbir tanta informació?
Per un cantó s'està produint una acumulació d'informació que creix de manera exponencial, i per altra els nous mitjans de comunicació ens relacionen amb el coneixement, d'una forma diferent com ho havíem fet fins ara. Per exemple, quan va arribar la televisió es deia que era un mitjà per difondre cultura i que a partir de llavors ja no hi hauria més diferències culturals. Però al final s'ha vist que no ens relacionem amb la televisió de la mateixa manera que ho faríem amb un llibre o amb una conferència. Amb el temps, la "tele" s'ha convertit en una eina bàsicament d'entreteniment. La multi tasca actual ens està situant en uns mecanismes nous d'accés a la informació que tendeixen cap a la dispersió.

Com és ara el coneixement?
En els nostres joves cada vegada hi ha més multitasking en totes les coses que fan. El concepte de coneixement que teníem fins ara, el d'un cervell capaç d'assolir una visió profunda del món, avui s'ha convertit amb quelcom composat per multitud de pinzellades que formen una espècie de nebulosa. D'alguna manera l'estructura en núvol que està formant el sistema nerviós de la nostra ciutat també s'està traslladant al nostre cervell.

La televisió de les noves generacions són les xarxes socials?
Sí. És un fet que s'ha produït un decreixement del consum de televisió. Els joves busquen la informació als mitjans interactius. El zapping s'ha substituït per una xarxa de continguts que permet veure'ls a qualsevol hora. No m'atreveixo a classificar-ho de bo o de dolent, però ens situa en una posició d'ignorància. Aquesta és la realitat.

Això és bo?
No ha de tenir necessàriament unes connotacions negatives sinó que és una societat diferent. La gent d'altres generacions pot pensar que aquest món és pitjor perquè no és el seu. Però en canvi els joves d'ara ho viuen de manera natural. El que sí és cert es que aquesta societat de la ignorància té una sèrie de riscos que crec que encara som a temps d'evitar.

Quins?
El risc de l'aparició de fractures socials. Quan va sortir Internet de seguida es va fer un discurs molt optimista dient que tothom tindria accés al coneixement i que les diferències entre països serien més petites. En canvi estava succeint el contrari, el món s'ha fet tan complicat que és com un carro en el qual cada cop costa més de pujar-s'hi, necessites de molta tecnologia per a fer-ho... i és aquí on apareix un risc de fractura social. Un altre risc esdevé quan tot aquest sistema nerviós que construïm i que ens fa poderosos, però alhora no som conscients de tot el que passa al nostre voltant. El tercer risc és que si l'individu es converteix en una peça més de la xarxa i no té consciència del lloc que ha d'ocupar, la pròpia concepció d'individu es dilueix. I això fa una mica de por. Ens hem oblidat de l'individu i arribem a la conclusió de que l'important són els grans ordinadors amb les seves bases de dades. Un fet que a la nostra història sempre ha produït bastants desastres. Els totalitarismes al final sempre s'han alçat per damunt de l'individu.

Els joves d'ara estan endinsats al multitasking.
Són capaços d'estudiar, estar connectats a dues xarxes socials
i tenir la televisió engegada al mateix temps

Si les noves tecnologies van cada cop a més, la societat de la ignorància ens acompanyarà sempre?
Aquest és un procés que està fora de la nostra capacitat de control, però que també té moltes coses bones com que el poder s'hagi diluït. El poder ja no funciona com abans. Avui qualsevol ciutadà pot fer arribar un missatge a tot arreu, un fet que aporta més llibertat i capacitat d'acció als individus. Tot té la seva cara i la seva creu, és un món diferent al que ens hem d'acostumar i que evidentment és imparable.

Aquesta comunicació de tots amb tots ens impedeix veure el bosc?
Quan un es pot plantejar alternatives a la seva vida en el fons hi ha menys llibertat. Hi ha tantes oportunitats de triar informació que moltes vegades la reacció pot ser: "Puc fer el que vulgui, però no sé què triar. A qui m'haig de creure? Quins són els líders d'opinió?". Però la gent que està creixent ara ho viu amb normalitat, ja forma part de la seva quotidianitat.

Per a les noves generacions, la televisió és morta?
No, simplement és una eina més de tot l'univers multi tasca del que disposen. Són capaços d'estudiar, estar connectats a dues xarxes socials i tenir la "tele" engegada al mateix temps.

La revolució tecnològica ha afectat a tots els mitjans de comunicació.
Sí. El món s'ha transformat a causa de la informació i els que fins ara han viscut de gestionar informació tenen un problema: han de buscar models diferents.

Com contempla el futur del paper?
A vegades els models de negoci estan sustentats sobre suports una mica estranys. Avui ja no necessites el paper. I que el suport físic ja no sigui necessari implica un canvi total. Arriba un dia que molts models econòmics s'acaben. IBM va guanyar diners durant anys venent ordinadors i actualment és una gran empresa de serveis, una granja per a grans organitzacions. Els models tradicionals dels mitjans de comunicació s'estan esgotant i s'han de buscar formules noves. I és possible que molts no siguin capaços de trobar el seu forat però això forma part d'una activitat econòmica normal. El paper té els dies comptats. Personalment, fa molt de temps que no compro un diari de paper perquè el puc consultar a Internet. Des del moment en què es perd l'hàbit ja és molt difícil que es pugui sustentar, i les noves generacions no el tenen.

Passarà el mateix amb el llibre?
Es clar. Cada cop es veu a més gent amb eBooks, perquè el que volem és llegir, independentment del suport. És important llegir, però que el llibre sigui de paper o electrònic prest perdrà la seva importància. Encara que de vegades tenim un cert fetitxisme, i jo el primer!

Als que som d'una generació més antiga, tota aquesta revolució ens xoca bastant?
Sí, però hem de tenir en compte que els més joves, com que no ho han viscut, no ho troben a faltar. Els hi agrada estar ficats al llit amb una BlackBerry comunicant-se. Hi ha tota una sèrie de coses que no són tan essencials com ens pensem.