Who goes there?... Cinematografia multimòrfica...

Pràcticament desconegut pel gran públic, John Wood Campbell Jr. (1910-1971) representa, en canvi, un dels noms clau entre els amants de la ciència ficció escrita, per un costat gràcies a la seva tasca al capdavant de les 'Astounding Stories', una revista que avui en dia encara esdevé tot un objecte de culte entre el Fandom internacional i, per una altra banda, pels seus relats propis, de vegades signats sota el pseudònim Don A. Stuart (com a homenatge a la seva dona Donna Stuart), d'entre els quals destaca '¿Quién hay ahí?' (Who Goes There?), la llavor literària de 'El enigma de otro mundo' del any 1951...

Aquest relat (més aviat, novel·la curta) va aparèixer per primer cop a l'esmentada 'Astounding stories' l'any 1938 i és un treball força admirable, tot i que potser no explora com caldria els seus ingredients més atractius, que són l'atmosfera, la paranoia i l'horror pur... Howard Hawks el va llegir a Heidelberg (Alemanya) mentre rodava 'La novia era él' (I was a Male War Bride, 1949) i va preparar un borrador per al guionista Charles Lederer... El llibret resultant conserva la generalitat del argument i algunes idees concretes però, potser per raons tècniques i/o pressupostàries, suprimeix la idea més inquietant del relat, és a dir, la capacitat de la 'cosa' d'assumir qualsevol forma orgànica, fent del ser extraterrestre un simple monstre, de disseny excessivament inspirat en el Frankestein de la Universal encarnat per Boris Karloff, per més que amagui una constitució vegetal i apetències vampíriques...

Cal destacar imatges tan esplèndides com el pla general dels membres de la expedició repartint-se sobre el gel per a dibuixar el contorn de la nau extraterrestre soterrada

Ningú mai ha cregut que Nyby (muntador habitual de Howard Hawks) fos l'autèntic realitzador de la pel·lícula... El mític director d''El Dorado' o 'Hatari!' va ser, es veu, l'ànima del film. De fet, el seu protagonista, el fàcilment oblidable Kenneth Tobey, va tenir el seu moment de glòria (més enllà del seu capità Hendry) quan va declarar que "Howard Hawks va rodar tota la pel·lícula, menys una escena, rodada per Nyby, aquella en la que creuem un portal, i que em sembla la pitjor de tota la pel·lícula. Sé que Nyby sempre s'ha atribuït tota la realització de la cinta, però ho feia per a vendre's a si mateix"...

De fet, aquest clàssic de la RKO ofereix un catàleg extenssísim de les constants del seu productor: l'enèsima reiteració de la moral 'hawksiana' sobre els homes i dones que fan del seu ofici el sentit de la seva existència, la noció de camaraderia viril entre professionals i el concepte fatal de que aquests homes i dones dibuixen el seu propi destí, tràgic o no, gràcies al seu sotmetiment voluntari a les regles de la seva manera d'entendre la vida... Tampoc falten les típiques escenes íntimes prenyades d'aquella ironia misògina tan pròpia de Hawks... of course...

Meravella sci-fi, plena de tensió i claustrofòbia, en el que el fantàstic brolla en ocasions amb tanta força que realment es fa perdonar l'estupidesa del seu soterrat anticomunisme... Calen destacar-se imatges tan esplèndides com el pla general dels membres de la expedició repartint-se sobre el gel per a dibuixar el contorn de la nau extraterrestre soterrada, instants de magnífica expectació ben planificada com el descobriment del cos del gos dessagnat o l'aparició de l'alien darrere la porta del hivernacle i seqüències tan antològiques com la de l'extraterrestre irrompent de dins la foscor quan li prenen foc o l'excel·lent clímax del passadís, en el que l'alien cau fulminat sota els efectes d'una trampa elèctrica, enginyosament plantejat i eficaç­ment resolt...

Petit i potser una mica sobrevalorat clàssic, 'El enigma de otro mundo' quasi no pot resistir la comparació amb el 'remake' dirigit per John Carpenter trenta anys més tard... 'La Cosa' (1982) és fidel a la filosofia hawskiana i, a més, recupera les disposicions del relat inicial de Campbell Jr.; també dotada de l'atmosfera pertinent, la pel·lícula protagonitzada per Kurt Russell traça una perspectiva dramàtica-al·lucinògena que justifica el magnífic desplegament dels seus famosos efectes especials, completament aparatosos i repulsius, al voltant de la metamòrfica criatura, obra de Bob Bottin...

Ara, sobre els orígens del que es troben MacReady i companyia a l'Antàrtida, arriba aquesta 'The Thing' (2011) de Van Heijningen... i sembla que si ens porten al més recòndit indret de la terra és per a glaçar-nos de por... Serà qüestió de comprovar-ho... Fins la setmana que ve, incrèduls!