Fernando Cano Riudavets

Quan tanco els ulls,
escolto el brogit del mar
mentre la ciutat es bressola
suau i lentament,
en un estat d'abaltiment,
que xarrupa a les palpentes el teu aroma.

Et sento i m'amago,
i em retruny el cap,
amb imatges àcides com una menja mal païda
que s'han esmicolat en fonemes embadalits,
i una penombra a l'horitzó cobreix de lli
la meva ànima arraulida.
S'obre la nit tèrbola,
la lluna agombolada
s'emmiralla en l'ampit dels cors ofegats
per les llàgrimes vessades.
Mentre, una veu rogallosa
taral·leja una melodia
en les aigües solcades de la llibertat
i l'últim acord del meu cor
ressona amb cadències trencades
a l'instant que acluco els ulls sobre el teu cos, suat.

http://nandocano.blogspot.com/