La reina de totes les incomprensions

El premi a la millor actriu del darrer Festival de Cinema de Cannes va ser per a Kirsten Dunst per la seva interpretació aMelancholia, concedint vida, depressió, foscor, lluminositat, bogeria i una total identificació del personatge a l'imminent apocalipsi que Lars Von Trier havia escrit expressament per a la nostra Penélope Cruz i que aquesta va rebutjar (ai!) per a poder ser la pirata Angélica Barbanegra aPirates of the Caribbean: On Stranger Tidesamb Johnny Deep? Potser la decisió de la Pe té un punt justificant, ja que no saps mai el que t'espera a mans d'aquest personatge tan imprevisible i tan irritant com atabalat de talent i d'estil cinematogràfic com és Von Trier?

Kirsten Dunst, que interpreta amb sobrada convicció i demostrada energia, a una dona bipolar el dia de la seves noces? Dunst, que ha de mostrar-se nua vàries vegades en imatges força oníriques i que passa de la excitació vital més accelerada a la més fonda de les tristeses, va tenir la coherència, la maduresa i la valentia d'oferir el seu premi a l'apestat Lars Von Trier; el realitzador, que el festival francès ha promocionat des dels seus començaments fins a la sacietat, en un exercici d'irresponsabilitat màxima va fer una desgavellada i desproporcionada apologia del nazisme i va defensar, sota el més estúpid i desequilibrat dels somriures, a Adolf Hitler, el que li ha valgut la desqualificació general i el ser considerat persona non grata per la resta de la seva existència al festival francès?

El premi a Dunst repara una micona l'estrepitós fracàs acollit la darrera vegada que l'actriu va trepitjar la catifa vermella del prestigiós certamen? Al 2006Marie Antoinettede la realitzadora Sofia Coppola va esdevenir el centre de totes les ires crítiques; la pel·lícula, en un primer moment principal rival d'Almodóvar i la seva 'Volver' per a la Palma d'Or, va rebre escridassades vàries el seu dia d'exhibició, en lloc d'aplaudiments... La seva encesa frivolitat, la seva posada en escena absolutament fastuosa (amb una B.S.O. tancoolque barreja diferents estils musicals? del pop i el rock actuals!!), l'allunyament del fil històric, els excessos a palau com a única eina narrativa,... Tot plegat i la mala acollida de la interpretació de Kirsten Dunst ('actriu d'ulls guinyats i de bellesa discutible'), van allunyar una miqueta a l'actriu del festival i la van fer entrar en una etapa de reflexió, potser necessària, i que mai havia gaudit des dels seus primigenis començaments?

Kirsten Caroline Dunst va néixer el 30 d'abril del 1982 i va debutar de la mà de Woody Allen a l'episodi 'Edipo Reprimido' (Oedipus Wrecks) per a la mítica trilogia 'Historias de Nueva York' (1989)? Després vindrien les interpretacions a 'Entrevista con el Vampiro' (Inverview with a Vampire, Neil Jordan, 1994) i a 'Mujercitas' (Little Women, Gillian Armstrong, 1994) que la van convertir en la noieta prodigi del moment? Créixer com a adolescent i com a actriu van ser dos fets agafats de la mà, per a bé o per a malament, gràcies a films comJumanji(Joe Johnston, 1995), 'La Cortina de Humo' (Wag the Dog, Barry Levinson, 1997) o 'Pequeños Guerreros' (Small Soldiers, Joe Dante, 1998)? Gràcies a 'Las Vírgenes Suicidas' (The Virgin Suicides) de Sofia Coppola, Dunst es va convertir en una jove actriu de pes a la indústria cinematogràfica? Etèria, virginal i plena de confusió adolescent, Dunst va començar una progressió dins la seva carrera cap a personatges més complexos i arriscats?

'Al principi no crec que (Peter) Bogdanovich confiés en mi per a interpretar Marion Davies, l'amant de William Randolph Hearst. Tota l'estona estava dient: Baixa la veu! Però al final, em preguntava fins i tot què creia jo que faria el meu personatge'? Així parla Kirsten Dunst de la seva interpretació aThe Cat's Meowde Peter Bogdanovich; aquest paper de estrella del cinema mut va acaparar molts elogis per part de la crítica? però això no la va allunyar de projectes més comercials i lleugers, més bé al contrari; Dunst ha sigut la Mary Jane del 'trepamurs' Peter Parker a les tres parts deSpiderman(Sam Raimi, 2002) i s'ha fet un petit nom al Box Office nord-americà?

No ha perdut mai els papers i la seva trajectòria professional no ha caigut mai en el desencert de la mediocritat? En el terreny personal, Dunst ha protagonitzat algun incident per culpa del seu amor per la nocturnitat i l'alevosia pertinent però, més enllà de propagar als quatre vents els beneficis, terapèutics o no, de la marihuana o de passar alguna temporadeta a alguna clínica de desintoxicació, no ha sigut mai una mala noia? Ara s'ha doctorat definitivament com a intèrpret gràcies a la seva Justine deMelancholiai, de ben segur, que no serà el seu darrer reconeixement? Fins la setmana que ve, incrèduls!