NURA. Guiem Soldevila

Com arriba el poemari Nura a les seves mans?
Nura, terra de foc m'arribà de les mans de Ponç Pons. Havíem de planificar una actuació conjunta per una mostra cultural organitzada per Dau Produccions i quedarem un matí de la tardor de 2009 per parlar-ne. Record que la conversa, però, prest va anar derivant cap a Leonard Cohen, Dylan, Van Gogh … així que, en definitiva, podríem dir que vam connectar a la primera.

Què veu en els versos de Ponç Pons per a musicar-los?
Hi veig passió, compromís, veritat, autenticitat i una profunda estimació cap a Menorca, la literatura, l'art i la vida. Crec que hi ha versos de Nura més vigents i necessaris que mai:

"Ara som indolents un país democràtic engreixam entre tots molts polítics corruptes".
"Crec que Déu més que encens el que vol és justícia la vivesa del savi és viure i deixar viure".

O versos tant bells i profunds com:

"Ja no cal cercar mons màgics fora del Món
tanmateix duim el Cel i l'infern dins nosaltres"

Com diu en Ponç, "Nuraés un salm, una cantata, un oratori, un rèquiem", i per mi, ha estat un autèntic privilegi haver-lo pogut musicar.

Ha sentit el pes de la responsabilitat a l'hora de treballar damunt el projecte d'un gran poeta de renom?
La responsabilitat més gran que sent és la de transmetre el contingut del poema en la seva plenitud, a través de les paraules, la veu i la música. Sé que en Ponç amb aquesta obra vol contribuir a salvar els mots i poetitzar el món; jo també voldria fer aquest somni més possible, i per això vaig decidir aportar el meu granet d'arena musicant-lo.

Amb Nura s'ha sentit atrapat per l'illomania de Ponç? Com ha estat la seva relació amb el poeta arran d'aquest projecte?
Som menorquí i comparteixo amb en Ponç la passió per l'art i la defensa de la nostra illa, a més sempre m'he sentit "illa" en diferents aspectes de la vida. Sempre m'emociona quan a la cançóGodotushi cant:

"Jo sóc part dels vuit vents que m'han fet menorquí
terra humil i mortal som un nom sense orgull
una llengua que el temps ha
posat de genolls".

Abans de la gravació girà alguns temes en directe com Godotus. Fou l'acceptació del públic el que l'acabà de convèncer per treure el disc endavant?
Alguns fragments els girem en directe des de fa un any (a Menorca, Palma i Barcelona), l'acceptació del públic ha estat una motivació extra amb la que no comptava inicialment. Però haig de dir que la realització del disc és un desig molt sòlid que vaig tenir al començament de treballar en l'obra.

Quan sortirà el cd al mercat i quines diferències hi ha respecte Orígens?
La major part deNuraha estat composat i gravat a un petit estudi al camp. La veu i el piano van ser enregistrats al Seminari de Ciutadella durant tres capvespres de desembre amb en Fel Casasnovas com a tècnic. Mentre que la bateria als estudis d'Acústic Menorca. A diferència del primer treball,Orígens, en el que hi van participar molts músics, aquesta vegada he optat per gravar jo mateix totes les parts vocals i instrumentals; excepte el contrabaix i els violins, on Lluís Gener i Violant Menorca –músics que habitualment m'acompanyen en directe– han fet un gran treball. També hi ha una col·laboració de la cantant Maria Àngels Gornés a la cançóTeoria de l'absència. La pintura de la portada és un quadre de Pacífic Camps; les fotografies interiors del llibret són de Marc Allès, i el disseny gràfic l'ha fet Tomàs Orell. També hi ha una pista interactiva amb un vídeo de Mani Pérez amb imatges de la gravació i entrevistes. El disc sortirà el maig, l'edita Blau i es distribuirà a Balears i Catalunya.

El disc encara no ha sortit i ja li ha donat bon resultat com l'afegit de Godotus al cd-llibre Terra i Cultura del certamen Martí i Pol. El treball arriba amb un pa sota el braç?
Jo no n'estaria massa segur d'açò..! Sí que et diré que em va agafar totalment per sorpresa i que vaig haver de fer una mescla provisional per a que la poguessin incloure al cd-llibre. Em va fer especial il·lusió el fet de que Lluís Llach fos un dels membres del jurat. Per mi discs comViatge a Ítaca,Campanades a mortsoUn pont de mar blavasón obres imprescindibles, i sent un gran respecte cap a la seva trajectòria.

En quin moment es troba la carrera de Guiem Soldevila?
Penso que no hi ha camins establerts. És la vida que t'empeny, i la creació va lligada a la vida. La música és la meva barca. Si estàs receptiu i et deixes portar, potser arribis a algun port, i si a més t'acompanya la sort, tal vegada hi trobaràs, solitària, una cançó, que finalment quan retornes a casa desitges compartir amb els altres. Ja ho diu Nura:

"Cal fer versos que ens obrin als altres i al Món
No es pot viure tancat dins l'espai d'un poema".