Com casar-se amb el diable o com fomentar la lectura entre els més grans

Així que... a bodes et convidem diable, i la cita és el dia 29 i ja no hi falta res, així que ja pots anar traient allò amb que hom es vesteix i repassant cerimonials perquè el proper divendres podràs gaudir de la lectura dramatitzada del primer capítol de l'última novel·la de Pau Faner, de la mà dels alumnes de l'EADM. Un grup d'amants del teatre que parlen un mateix llenguatge, dins i fora d'escena, i que esdevindran, per uns instants, personatges del XIII. Fills de mercaders enamorats de filles de forners que esdevenen moneda de canvi, esclaus que gaudeixen de certs privilegis, pelegrins que ara hi són i ara no hi són... Gaudirem de tot això sí, i també de la presència de l'autor, el qual, potser, ens desvetllarà el secret del llibre del pelegrí, o no, vés a saber.

Perquè el foment de la lectura o la intenció de millorar l'hàbit i la competència lectora no ha de passar, necessàriament, per comentaris de text i lectures "recomanades", ans el contrari, pot anar i, de fet, crec que ha de fer-ho, de la mà de plaers dels sentits i de satisfaccions de l'ànim i de l'ànima. Oferir lectura als més grans és, sovint, més enrevessat que fer-ho als infants, potser perquè associem lectura a obligatorietat, potser perquè encara recordem els capvespres (interminablesssssssss...ho he de dir!) de la casa sota la sorra, de la casa sota el mar, de la casa sobre el gel, gel, i de la casa sota i sobre tots els paranys possibles... (però es veu que ara ja s'ha editat l'última casa... però vés a saber!)

Així que oblidem els desencontres amb la narrativa juvenil, recordem els encontres i els bon moments i deixem-nos temptar pel diable o per qui arribi primer.