Fernando Sabino Seguí27/03/11 0:00
TW
0

Des d'un cert punt de vista relativista, la franquícia Torrente és com una mena de prova de resistència que la cultura de masses ha de suportar… Corria l'any 1998 i aquell estrany i entranyable personatge anomenat Santiago Segura va decidir agafar tota la parafernàlia pestilent i residual del franquisme per fabricar 'Torrente, el brazo tonto de la ley', un producte (inicialment) secundari amb forma de comèdia grollera que recercava dins la inesgotable fossa del miserabilisme greixós de la societat… Al 2001, 'Torrente, misión en Marbella' explotava de reüll els estralls de la corruptibilitat espanyola, tot i que l'engròs cinematogràfic del producte seguia sent l'humor marronós i de sal gruixuda… A l'any 2005 l'escatologia esdevenia coordenada humiliant del tema terrorista ('Torrente, el protector'). Ara, a 'Torrente 4. Lethal Crisis', Segura capgira el rostre operat de la telefems nacional amb un guió ple de cicatrius sliconítiques i escarpellades de paper cuixé (tot i que, per aquestes latituds, el nostre paper rosa és quasi paper d'embolicar)…

A la nova resurrecció de Torrente no hi falta ni una sola de les fatídiques cares de la graellacoraçao… En aquesta quarta part desfilen,apatrullantperillosament pels límits permesos de la vergonya i el sentit comú, Belén Esteban, Kiko Rivera 'Paquirrín', Carmen Martínez-Bordiu, un Matamoros (no sé quin… ho sento…), María Patiño, Carmen de Mairena i alguna mena d'actriu pornogràfica de cognom lític… També apareixen actors consagrats, còmics amb força experiència i altres personatges televisius amb bastant més ofici, però no els hi pertany marcar el to corporatiu d'una saga que comença a semblar-se més a una promoció matemàtico-bursàtil que a l'al·legoria políticament incorrecta dels seus inicis…

Amb aquesta nova pel·lícula, Segura ha tornat a obrir la caixa dels trons d'una cinematografia espanyola ja bastant tronada, darrerament… Com al seu primer cap de setmana ja ha liquidat l'enèsima crisi del cinema espanyol (va convocar més d'un milió d'espectadors i va recaptar quasi 9 milions d'euracos), els més puristes i els conformismes acadèmics arrufen el nas, davant el que creuen un exercici de prostitució consentida… És espantós, troben, que el nostre cinema guanyi quotes de mercat inversemblants amb una cinta que supura immundícia catòdica subterrània i un substrat cultural i social allunyat de la nostra cinematografia i que sembla, a primera vista, senzillament vomitiu… La realitat, agradi o no, és que José Luis Torrente, l'expolicia 'xusquero', masclista, xenòfob, feixista i antihigiènic, provoca tanta atracció com rebuig… però tot plegat reflecteix quin és l'actual paradigma d'allò 'espanyol'… d'allò 'espanyolista' que, a un gran sector de la nostra societat, provoca la paradoxa de l'alienació…

I és que Santiago Segura sap nodrir-se de l'adob televisiu més caspós, amb un coneixement exhaustiu dels rostres, dels noms i de les rimes internes de la culturatrashespanyola, per a retroalimentar-se a si mateix gràcies a una generació bastarda i degenerativa, però que es propaga vertiginosament per revistes, sets televisius i camps de futbol… Es crea una realitat paral·lela, independent del món normal, amb una autocomplaença escatològica que esdevé molt popular entre una infinita clientela, que pot anar des del folklòric subterrani fins al teleaddicte nocturn; llavors Segura aconsegueix canalitzar aquest enrevessat amor/odi de les masses cap a aquestes icones empipadores i altres clients de la tele-brutícia, molestar a tot quisqui sense rebre càstig i, irremeiablement, donar al públic allò que vol i més… En definitiva, tot plegat es pot veure Segura com aquell capaç d'agafar el toro de la grolleria per les banyes i reconduir-lo a un profit (econòmic), mentre la caspa i allò barroer s'extreu amb finalitat didàctica…

Tot i que el més probable és que el filó alimentari ens cegui i no ens deixi veure la sobreexposició de pets, culs, pits i descarades degradacions vàries que estiren, fins a l'absurd, la innegable gràcia i originalitat de la primera part… El problema no és que Segura furgui sense mesura dins la llaga de l'homofòbia, la misogínia, el nacionalisme extint o el racisme domèstic, sinó que ja no sap trobar una coartada revitalista, més enllà de l'acudit verd o la bramada fatxenda… No s'hi pot afegir al seu èxit (o això em sembla a mi) un concepte de justificació poètica, de metafòric linxament cultural a lacañistocràciadel 'Sálvame De Luxe' i altres rites satànics, sense caure en la demència o en el sarcasme desfasat… Tot plegat, el gran guanyador és Segura i la seva transparència: és el més llest, el més àgil i el més desvergonyit… Torrente i el seu univers fílmic és una (milionària) xorrada, però també és un gran exercici de llibertat cinematogràfica…

Un exercici creatiu (Segura no és Billy Wilder, però és director de cinema, agradi o no) que, tot solet, ha elevat la quota de cinema espanyol d'un miserable 10% a quasi un 60%... Les produccions espanyoles van perdre l'any passat l'escandalosa quantitat de 6,7 milions d'espectadors respecte al 2009… Qui és el responsable d'aquest vertiginós descens? Els espectadors que van a veure 'Torrente'? És molt probable que existeixi una solució estructural per reanimar el nostre cinema sense haver de recórrer a la vanitosa lletjor de la saga de Segura; segurament hi ha una línia sostenible i viable per promoure alternatives de lideratge cinematogràfic a les taquilles sense recórrer al panxut seguidor delAtleti(Amenábar, Almodóvar, De la Iglesia i Monzón també saben vendre els seus productes…of course)… Però, de moment, sembla que hi haurà 'Torrente' per a estona… Sigui com a finestra hiperreal a un món impossible… Sigui com a mirall gegant deformant, una lent immensa, que sobredimensiona minúscules espècies desagradables del nostre país… O sigui, senzillament, com a necessitat alimentària.

Fins la setmana que ve, incrèduls!!