"Xoc", l'educació en positiu

Un dia com avui, em permetreu la llicència de mirar cap enrere, i pensar en veu alta. Se'm dibuixa un somriure de satisfacció per la feina feta en aquests darrers vuit anys, i també de gratitud, l'experiència és dolça. Coordinar un suplement com aquest, a Menorca, ha estat un privilegi. Entre tots els centres educatius, els col·laboradors i la redacció de "Xoc" hem aconseguit omplir dimecres rere dimecres, les pàgines des Diari de continguts originals, curiosos, interessants, explicats amb textos, imatges i dibuixos, donant importància a les coses transcendentals, però també a les petites, que fan que el dia a dia valgui la pena. Tant si érem infants, joves o adults, ha tingut el mateix valor la nostra paraula. Sempre hem tractat l'educació en positiu, des de la vessant més creativa dels alumnes i la més compromesa dels docents. Tot i l'alegria, no hem renunciat a l'actitud crítica.

"Rosa, com és que rius?", me solen demanar els meus companys a la redacció del Diari. "Com voleu que no rigui, mirau quina cosa..." I tant som capaç de mostrar-los els fillets de Sant Climent vestits de doctors "operant" les seves mestres, com els des Migjorn Gran ficats cap i tot dins d'una enorme carabassa. Ha estat interessant i enriquidor mostrar com treballen les escoles, un dels eixos principals del suplement, fer el tast dels projectes que es duen a terme als nostres centres educatius.

En aquests anys hem intentat que els centres es sentissin identificats amb la informació que publicàvem. I que els alumnes es veiessin reconeguts per la feina feta. Han passat per les nostres mans temes fantàstics. Així, no és difícil motivar-se. Us posaré un exemple, un bon exemple crec, d'entre mil que se m'ocorren, de com l'atzar, la bona relació amb la gent i la creativitat han fet possible a "Xoc" coses extraordinàries. L'exemple que us vull explicar comença, deu fer ja un parell d'anys, quan publicam la història d'una família de Ciutadella que va trobar a un arbre del seu hortal, un globus amb una tarja escrita per un fillet i procedent d'una escola de França. Una curiositat. Un testimoni real, bastant insòlit, que ens va connectar amb l'escola francesa, on evidentment estaven tan sorpresos com la família i com nosaltres. Podríem dir que la notícia ens va arribar volant amb la tramuntana i que amb la tramuntana la vam escampar, perquè aquesta informació va inspirar els joves lectors i lectores de "Xoc" d'una escola ciutadellenca, que com els francesos, van fer una amollada de globus des del pati, també amb targes amb les dades dels alumnes per contestar la gent en cas de trobar-les. Ens va emocionar publicar el que ens semblava el segon capítol d'aquesta història. I va passar que emparentada amb l'aventura del globus, ens en va arribar una altra, també d'insòlita, aquesta, d'una família que havia trobat a la costa, un bòtil de vidre amb un missatge, llençat des d'un creuer per una parella de nord-americans que viatjava pel Mediterrani. Així va ser com el "Xoc" amb una notícia titulada "Message in a bottle" va viatjar aquesta vegada fins als EEUU. El globus i el bòtil, de l'hemeroteca, dues de les nostres històries preferides, que a més van dur el "Xoc" físicament cap a l'estranger! Petits grans moments de glòria.

Mesclar-nos amb docents i estudiants, rallar amb ells, llegir els seus treballs, escoltar-los, acompanyar-los d'excursió, a visitar exposicions, al teatre... fer-nos ressò del que passa dins i fora de les aules ha estat un dels grans plaers. Estic convençuda que amb les pàgines de "Xoc" hem fet contrapès cap a l'alegria i la bona feina en aquest món tan trist. I que tindrem oportunitat de continuar fent aquest contrapès.