Diàleg creatiu

-Ei, què fas tu aquí?

El tub, tot content que algú li fes cas, va respondre:

-Mira, com que ja som bastant vell, me port malament i ja no funcion, m'han duit aquí.

-Només per açò? A mi me van dur aquí perquè me van connectar a massa aparells i no ho vaig poder resistir. Es veu que ja no tenc edat perquè m'endollin ordinadors, teles i canons de projecció. Així que em vaig cremar i ja no servesc per a res.

El tub li va escometre:

- I ara, quina feina fas, idò?

-Ara, com que som inútil, no me connecten a res. Què vols que faci a l'aula d'exclosos, si precisament allà hi duen els alumnes perquè estiguin avorrits, sense cap entreteniment -li va respondre amb tristesa l'endoll.

-Saps el que podem fer? –Li va proposar el tub.

L'endoll el va observar amb intriga.

-Avam, avam, digues.

El tub li va contestar:

-Mira, noltros intentam convèncer el cap d'estudis que duguin en Keller de 2nC perquè és molt manyós i mos podria adobar. Així, tal vegada ens treguin d'aquí dintre i ens duguin a un lloc millor, per exemple a l'aula 25 on hi ha un grup molt divertit.-li va respondre l'endoll:

-Oh! Bona idea, però això de convèncer en Manel, el cap d'estudis, no és gaire fàcil.

Però el tub i l'endoll van tenir molta sort. No van haver de convèncer en Manel perquè precisament en Keller va estar exclòs aquell dia i els va adobar amb molta cura. El cap d'estudis, en veure'ls tan eixerits, els va retirar de l'aula d'exclosos i els va dur a l'aula 25 on van viure feliços la resta del curs.