Sara Luna Florit 3r ESO B IES Josep Miquel GuàrdiaAlaior16/03/11 0:00
TW
0

El dia 1 de març celebrem el Dia de les Illes Balears i recordem la data de l'Estatut d'Autonomia de 1983. Visc en una illa on estic bastant apartada de la resta del món. Sortir d'aquí és car, bastant car!, no tenim l'opció d'agafar un tren i anar a l'altra punta de les Illes. Un viatge de Menorca a Palma de Mallorca surt per uns 60€ per persona (només anada), i de Menorca a Eivissa costa aproximadament 110€. També he cercat quant costa un viatge en tren de Girona a Sevilla, el preu va de 25 a 50€. Si es mira encara més concretament, la distància entre Mallorca i Menorca és d'uns 75 quilòmetres, mesurada entre el cap d'Artrutx de Menorca i el Cap Freu de Mallorca; i de Girona a Sevilla n'hi ha 575'34. No ho sé, crec que és un poc il·lògic, apart d'injust, que els preus aquí siguin tan alts per la distància que hi ha, i en canvi si vius a la Península, un viatge que quadruplica la distància costi pràcticament el mateix.

A part d'això, un dels grans avantatges és que tenim unes illes precioses, encara que només he vist Menorca pel fet de viure-hi, però ganes me'n sobren per anar a veure les illes germanes, sentir la diversitat cultural i natural illenca que ens enriqueix i que molts només coneixem a través de fotografies. Crec que guarden una màgia misteriosa des del temps de les navetes, les taules, els talaiots i els antics foners baleàrics que aprenien de petits que si volien menjar s'havien d'esforçar per endevinar el pa. Calia pràctica i constància per aconseguir la destresa necessària.

Una de les coses que m'agradaria és que ens esforcéssim més per a conèixer-nos. Som una al·lota de 14 anys, i penso que la unió i la solidaritat entre les illes és possible. Fins i tot aconseguir rebaixar el preu dels vols. He llegit que almenys a Menorca, gràcies a l'anunci d'"Estrella Damm", hi ha hagut 20.000 turistes més que fa quatre anys, quan estava en ple "boom turístic". Amb anuncis així podem arribar a pagar menys a l'hora de viatjar, i així ajudar a les associacions que lluiten per aquesta fita, com diu la frase de Juan Donoso Cortés, "Hay que unirse, no para estar juntos, sino para hacer algo juntos."

La meva conclusió és que estic orgullosa de pertànyer a aquesta petita gran comunitat, que som humils, que m'encanta estar devora la mar i que no canviaria per res el meu petit poble, amb les nostres tradicions, les nostres festes, la alegria de veure botar els cavalls, la nostra identitat cultural i lingüística, encara que sigui un punt insignificant enmig d'un mapa, per mi és més important el que em pot arribar a donar una illa, i no la seva mida. I amb això acabo aquesta modesta reflexió, aprofitant la Diada de les Illes Balears, que segurament m'haurà servit més a jo que a altres persones, i he de dir que gràcies a fer aquesta modesta redacció he après molt més del sentiment de pertànyer a la nostra comunitat; és una pena que hi hagi gent que no sàpiga apreciar el que té al seu costat, i vull animar-vos a fer-ho, val moltíssim la pena i com diu l'anunci; "Sometimes the strongest and most wonderful things are those we cannot see" (De vegades les coses més fortes i més meravelloses són les que no podem veure). Traieu-vos la bena dels ulls, que us sorprendreu.