TW
0

Diu la dita popular que per Carnaval, tot s'hi val. Ens submergim a l'arxiu del diari "Menorca" cercant imatges. Disfresses, màscares, colors, humor, música, desfilades de carrosses... aquesta setmana celebram una de les festes amb més fantasia, de més disbauxa. Carnaval enceta el mes de març, també a les escoles. Fa dies que famílies, alumnes i mestres el preparen. Més enllà de l'originalitat i la diversió, Carnaval també és història, tradició i cultura, una festa amb orígens que ens remunta uns quants de milers d'anys enrere, celebrant la fertilitat, en civilitzacions antigues.

Una de les primeres festes de carnaval documentades la trobam a Egipte, on dansa, música, disfresses i màscares desdibuixaven les classes socials durant la celebració. No és fàcil determinar amb exactitud el seu origen, però es sap que d'Egipte va passar a Grècia. Cap al segle VI a.C. existia el costum de passejar pels carrers un vaixell amb rodes (carrus navalis) en el que la gent hi dansava. De Grècia la celebració s'estén a Roma. I des d'allà, a les cultures celtes i germàniques. Sigui com sigui, les arrels de la celebració estan lligades als cicles naturals i a la manifestació d'una ruptura amb la quotidianitat i amb les normes establertes, una explosió de llibertat, que en l'Era cristiana precedeix les set setmanes de Quaresma abans del Diumenge de Pasqua. A Venècia el carnaval hi arriba amb molta força, encara en l'actualitat és un dels més famosos, i des d'allà amb el temps es contagia arreu del món. Cada ciutat, cada país, incorpora al llarg de la història costums i característiques pròpies, conservant tanmateix el rerefons. Si parlam de Carnaval hem de nomenar també el de Brasil, on es fan les desfilades més espectaculars del món a ritme de samba.

Aquesta setmana ens deixarem seduir per la fantasia, l'originalitat i la creativitat. L'estètica pròpia d'una festa que encanta als petits i mai no passa de moda.