"Tota foto és un autoretrat"

Quina és la vida dels estrangers a una ciutat gran? Què ha volgut expressar amb la càmera?
L'assaig fotogràfic de l'exposició mostra la situació d'uns personatges, la majoria immigrants, que conviuen en una fàbrica abandonada. És veritat que canviar de país i arribar a una ciutat nova no és fàcil per a ningú, però menys per a aquelles persones sense recursos, sense dret a treballar, en aquests casos tot se'ls hi complica. M'agrada pensar que no tots viuen així, aquest és un grup més reduït.

Quan descobrí la fotografia?
Vaig començar a jugar amb la fotografia una mica tard, amb 19 anys, i de manera casual, però des d'un començament em va fascinar. Ara tinc 25 anys i penso que és una forma de vida.

Amb quin equip treballa?
Els meus inicis van ser analògics i en laboratori químic. Vaig començar amb una Nikon F65 de carret. Ara continuo treballant amb analògic i el mantenc en els treballs més personals, però principalment utilitzo una càmera digital Canon per als meus treballs publicitaris amb tot un equip d'il·luminació. Som dels qui pensa que l'important són els resultats i depenent del que busques en cada moment et pot servir millor un sistema o l'altre. Tampoc crec que estigui bé separar fotografia digital o quí­mica, el gran error és pensar que existeixen dues maneres de fer fotos, quan agafo la càmera, sigui la que sigui, els resultats que segueixo són els mateixos.

Blanc i negre, o color?
Una mica com abans, depenent dels resultats que vull o necessito. El blanc i negre en un moment donat pot aconseguir centrar tota la informació en l'acció dins la foto, sense que el color pugui distreure, hi ha colors que et dirigeixen la mirada. El colors ens afecten i s'han de utilitzar amb criteri.

Què li atreu dels escenaris urbans?
Els personatges que deambulen pel carrer i les històries que hi ha al darrera però al mateix temps m'impressionen els espais buits ocults a primera vista dins aquest món de desordre que és la ciutat.

I Menorca, l'inspira?
I tant, i m'inspira en tot el que faig, és una part de mi, de la meva forma de pensar o actuar, i sempre és present en la meva manera de mirar. Tota foto és un autoretrat.

Com descriuria la manera que té de fer fotografia?
Avui dia –sigui per fer un reportatge a l'Àfrica, un bodegó de menjar o un retrat a una model– el més important és la creativitat, la idea base, és per això que no m'encasello a cap estil. Els aspectes tècnics són molt importants, poder controlar al meu gust cada situació m'agrada, d'altra banda quan aconsegueixo controlar-los em centro totalment en l'estètica. Un dia em van dir que tinc una part purament de reportatge i una altre més artística.

Fins a on s'ha plantejat arribar?
Intento no pensar en açò, només fa set anys que faig foto però porto dos treballant professionalment. Les coses canvien ràpid.

La millor foto es cerca o arriba?
Una cop vaig guanyar un concurs per una foto que vaig fer a la muntanya en un viatge amb uns amics on anàvem a l'aventura sense ruta. La imatge la vaig fer amb 30 minuts i amb trípode, és a dir la cercava, però per arribar exactament allà va ser de pura casualitat, podíem haver passat per qualsevol lloc, però justament vam anar allà.

Què no hi pot faltar entre les quatre parets de l'estudi d'un fotògraf?
Amb una càmera i un ordinador n'hi ha prou, però lo important és estar fora.

A qui admira i per què?
Admiro a la meva família, els meus amics, els companys amb qui he crescut... Fotogràficament parlant, admiro amb qui he passat hores xerrant només de foto. I estic agraït a grans fotògrafs com Henry Cartier-Bresson, Yossef Koudelka, Garry Winogrand, William Klein, Lee Friedlander, Cristina García Rodero o Pep Bonet pels seus treballs.

Els seus propers projectes són...
En aquest moment estic editant el meu últim treball fet a Tailàndia. També tenc vàries històries per fer a Menorca.

Què n'espera després de la seva primera individual?
Ha estat la primera experiència i considero que ha sigut bona, sobretot el temps que vaig passar per pensar-la i per muntar-la. Vull agrair a en Joan de l'Arxiu d'Imatge i So per la total llibertat que em donà i esper haver estat a l'alçada. Per altra banda, m'agradaria fer una segona exposició que fos totalment diferent.