Fernando Sabino Seguí13/02/11 0:00
TW
0

Benvinguts, incrèduls! De la mateixa manera que experimentem curiositat per saber què sent un turista quan passeja pels nostres carrers estimats o es banya per primer cop en les nostres meravelloses cales, hi ha una certa enveja pel gaudiment, extern i innocent, que obtenen els espectadors nord-americans del nostre Javier Bardem… El Bardem sense detalls biogràfics, només com un actor que, a base de talent natural i molta feina, s'ha col·locat en una posició que li està permetent i li permetrà fer aquells papers que els altres només somien… el malifet Uxbal de 'Biutiful' (Alejandro González Iñárritu, 2010) és un d'aquests personatges i el tercer que porta a Bardem a lluitar per un Oscar de Hollywood, que ja posseeix… Perquè Javier Ángel Encinas Bardem, el petit de la casa és, per a nosaltres, per cognom i per mèrits propis, un rostre unit a aquell cinema espanyol del qual, de tant en tant, cal recordar moments gloriosos…

JOVENTUT I TRADICIÓ
Ara sembla que estava tot clar des del principi, però no… El jovenet Bardem podria haver sigut esportista o dibuixant, però en algun moment de la seva primera joventut li va poder més la tradició familiar, que en el món dels còmics està feta de ferro colat, i va decidir seguir l'estel dels seus avis, Rafael i Matilde, actors de caràcter, i el de la seva mare Pilar, avui situada entre les actrius a les quals aquesta professió concedeix el dret a portar article abans del cognom, la Bardem, que per als còmics suposa més que un títol nobiliari…

Ara, quan veiem la fotografia d'aquest home atractiu i segur en el que s'ha convertit Javier Bardem, sembla que tots ja sabíem que aquell noi descarat i carnal de 'Jamón, Jamón' (1992) tenia ja l'èxit gravat a la cara… però no. A la vida d'un actor, a la vida de qualsevol, han de coincidir talent i sort, i va resultar que la força encara sense polir d'un jovenet Bardem va anar a xocar miraculosament amb la perspicàcia d'un realitzador, Bigas Luna, que va saber veure en ell a una mena d'heroi popular, un De Niro a l'espanyola que, en lloc de fer la ronda pels nefastos carrers de Nova York, es passejava amb tota la xuleria del món pel desert de Los Monegros…

'JAMONAAA'
Resulta lògic que desprès comencés una fugida cap endavant d'aquest estereotip de matxo de la hispanitat, però imagineu-vos el cartell publicitari de 'Huevos de Oro' (Bigas Luna, 1993) amb aquell especulador hortera anomenat que s'agafava els seus atributs amb una mà… Luna el va posar allà, en un primeríssim pla, primer com a aquell aspirant a torero que perseguia la qui seria la seva dona, Penélope Cruz, i li cridava aquell ja mític 'jamona', i després com a decadent estereotip del gran cabró ibèric… El seu ímpetu interpretatiu va quedar a vista de tothom, però també cal assignar-li un altre mèrit: el de la intuïció de saber conduir la seva carrera per terrenys sempre interessants, una línia molt fina de la qual depèn, moltes vegades, que una trajectòria creixi o, pel contrari, es faci malbé…

Allunyat de la por que alguns intèrprets tenen a la composició dels seus personatges, Javier Bardem es va deixar atrapar fins a l'ànima pel que cada història li demanava i durant aquests anys, hem vist no un Bardem, sinó a més d'una dotzena: el ionqui de 'Días Contados' (Imanol Uribe, 1994), el Ramón Sampedro de 'Mar Adentro' (Alejandro Amenábar, 2004), el paralític de 'Carne Trémula' (Pedro Almodóvar, 1997), el killer santero esbojarrat de 'Perdita Durango' (Álex de la Iglesia, 1997), l'aturat entranyable de 'Los Lunes al Sol' (Fernando León de Aranoa, 2002) i aquell Reynaldo Arenas de 'Antes que Anochezca' (Night Before Falls, Julian Schnabel, 2000), amb el qui va posar tanta vocació (qui va conèixer a l'escriptor cubà assegura que la recreació és tan precisa que fa por…) que va seduir per primer cop als membres de l'Acadèmia de Hollywood i li va brindar la seva primera nominació…

MÈRITS? CURRAR A SACO…
La segona vindria tot just ara fa tres anys, amb la prodigiosa interpretació d'Anton Chigurh, l'assassí descerebrat de 'No es País para Vie­jos' (No Country For Old Men, Joel&Ethan Coen, 2007)… Aquell merescudíssim Oscar al Millor Actor Secundari (tot i ser ell l'ànima d'aquesta extraordinària obra mestra) li va obrir definitivament les portes del cinema americà… Nosaltres el vam veure abans; però no és gràcies a nosaltres, sinó mèrit seu, seu i dels directors que van saber veure el diamant en brut, seu i de la seva mare, seu i dels seus avis; el mèrit compartit d'un al·lot que s'ho va currara saco…

Serà difícil, però volem tornar a veure les imatges en les quals, mostrant l'Oscar aconseguit, recorda amb emoció aquest cognom que només la feina dura ha aristocratitzat…Contemplem l'home madur, espòs i pare recent, que el temps ha fet, i sentim l'estranya necessitat de voler que guanyi un reconeixement més, tot i la frivolitat que això suposa… I aquest 27 de febrer, al Kodak Theatre, Javier, Penélope i lamammaPilar, a tornar a patir de valent… Fins la setmana que ve, incrèduls!