Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
Poesia
"Desolació" de Joan Alcover
También en Menorca
- Laura Escanes se sincera: «Es llegar a Menorca y no puedo explicar la paz que siento»
- Moción de censura: las claves de la operación que echará al PP de la alcaldía de Ciutadella
- Llorenç Ferrer, número 3 del PSOE, será el primer alcalde del nuevo gobierno de izquierdas en Ciutadella
- El Consell de Menorca ficha una empresa especialista para detectar alquileres turísticos ilegales
- Pierde el control de su coche y choca contra otros dos en Maó
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.