Macià Coll30/01/11 0:00
TW
0

M'agraden les llistes amb les recopilacions i resums del que ha esdevingut durant l'any anterior. Per una banda, suposen fer un repàs al que han donat de bo els últims 12 mesos i, per l'altra, per descobrir alguna peça imprescindible –siguifílmica, musical, literària o de la mena que sigui–, que t'has pogut perdre sense assabentar-te. Per aquest motiu, i ja ben entrats al gener, vaig proposar al Culturàlia fer una recopilació anual a partir de les recopilacions publicades. També és cert que voler fer una selecció, provoca inevitablement fer una llistat limitat i frívol on és freqüent deixar-se alguna joia oblidada que esperarà a ser descoberta anys posteriors. I de forma egoista i maniquea oblidarà també les obres que no han estat tan lluminoses com les millors, però que en alguns aspectes han aportat significatives descobertes.

Són moltes les revistes especialitzades que es dediquen a recopilar-les:Pichfork, Rockdelux, Miradas de Cine, Reuters, etc. AlCulturàliaproposem un brevíssim recull crític del que ha esdevingut el 2010 a partir d'elles.

Cinema
Hi ha una sèrie de films que són recurrents a totes les llistes. Malauradament queda molt perquè superem la perspectiva del cinema nord-americà i mirem amb igualtat altres filmografies que tenen, per sort, un llenguatge diferent. N'hi ha que fins i tot es dediquen a fer llistes sense incloureu-hi ni una sola cinta d'altres filmografies que no siguin la de Hollywood. Oblidem-nos d'ells.

Cal destacar sense dubtes dues grans obres en majúscules. L'alemanyaLa Cinta blancade l'austríac Michael Haneke, una genial obra mestra esplèndidament fotografiada sobre els orígens del feixisme. L'altra gran relat és del francès Jacques Audillard i recentment s'ha pogut veure als cineclubs menorquins. Es tracta d'Un profeta, film sense escrúpols sobre la màfia a les presons, que amb un llenguatge contemporani ha esdevingut ja un clàssic del cinema criminal. Altres films que figuren entre el millor de l'any i allunyats de Hollywood són la tailandesaEl tío Boonmee recuerda sus vidas pasadas(Apichat­pong Weerasethakul, 2010),Copia certificada(Abbas Kiarostami),Poesia(Lee Chang-dong), que recentment es projectaran als cineclubs de l'Illa.

EUA fa dècades que ja no és el que era i amb totes les estrenes per any que ens arriben, tan sols hi ha una desena de films que valen la pena a destacar. Ara bé, alguns d'aquests treballs són més que lloables i mereixen sens dubte estar entre les millors. Aquest ha estat l'any deLa red social(David Fincher) i deToy Story 3, cinema entretingut, ben realitzat i mirall de l'època on vivim, sigui per parlar de les xarxes socials o dels efectes digitals via tres dimensions al cinema. Però també ha estat l'any on els grans directors de la vella escola que queden han sabut tornar a mostrar la seva vàlua: Scorsese ambShutter Island, Polanski ambEl escritoro tal vegada, la millor d'aquestes tres: Two lovers de James Gray. Encara que personalment destacaria la faula animadaFantástico Mr. Foxde Wes Anderson.

Música
PichforkoRockdeluxs'han alineat per atorgar el guardó a Millor Disc Internacional al hip hop-soul de Kanye West i al seuMy Beautiful dark twisted fantasy. En cap moment asseguraria jo que aquest sigui el millor disc de l'any, de fet crec que Kanye té àlbums més encertats, però en canvi, crec que si podria ser l'obra que millor descriu l'any que acabem de passar. La mescla heterogènia d'estils, homenatges, cameos i samplers que utilitza es un clar reflex d'un any que hem anat força perduts estilísticament. El folk idolatrat els darrers anys no apareix fins el setzè lloc (en el cas deRockdelux) amb l'obra magna, un triple cd anomenatHave One On Mede Joanna Newsom. Entre les primeres obres destacades ens trobem els americans Beach House que signen ambTeen Dreamuna fantàstica mostra de pop electrònic i somiós; en una línia similar encara que més fosca trobem el nou treball de Deerhunter Halcyon Digest; o el rock de This is happening, el nou àlbum de Lcd Soundsystem; amb electrònica el descobriment de Caribou i el seuSwino el nou disc de Four Tet.

En el camp nacional els primers llocs són pel canari El Guincho i el seuPop Negro, no vos perdeu el seu retrovideoclip "Bombay" o el nou treball de Los Planetas anomenatUna òpera egípcia.

Fotografia periodística
L'agència Reuters publica cada any una selecció amb les millor fotos periodístiques que ha donat l'any des de la seva mirada. Emociona repassar les recents notícies – ja gairebé oblidades– a través de les seves imatges (les podeu veure recopilades a la seva web). Malauradament com cada any les desgràcies del món omplen bona part de les millors imatges, però també n'hi ha de socials, polítiques o esportives. Destacaria la d'André Latif on es veu un grup de persones assaltant un helicòpter carregat amb ajuda humanitària després de les inundacions del Pakistan.

Llibres
De llibres cada llista és completament diferent a l'anterior i com aquest any passat no he llegit tan sols una novetat, només apuntaré el que ha estat el millor segons laRockdelux. Es tracta del debut literari del nord-americà Wells Tower anomenatTodo arrasado, todo quemado(encara no ha sortit la traducció al català). Qualificat com una de les revelacions literàries més interessants dels últims anys apunta, segons diuen, a convertir-se en un dels grans escriptors del nostre temps. Nou relats de bellíssima prosa ens parlen de relacions infructuoses protagonitzades per bones persones. Dins la línia del realisme més brut dels novel·listes d'EUA.

Novel·la gràfica
Enmig de la novel·la i el còmic trobem la novel·la gràfica, disciplina on fa anys que es presenten vertaderes obres d'art i que ha anat creixent des que Art Spiegelman publiquésMausguanyant el Pulitzer el 1992. Joe Sacco ha presentatNotas al pie de Gaza, una obra que, al igual que la de Spiegelman, parteix de la memòria per parlar-nos a través de testimonis presencials de la massacre que va tenir lloc a Gaza l'any 56 del passat segle.
De totes maneres, la gran descoberta de 2010 ha estat el fantàstic exercici gràfic anomenatViaje del japonès Yuichi Yocoyama. Sense una sola paraula i a través d'una estètica personal i propera a l'abstracció, el lector, aquí observador, viatjarà de forma inesperada acompanyant els protagonistes i fixant-se en els petits detalls que sorgeixen a l'agafar un tren. Tota una experiència. (Voldria recordar que està editat per Apa Apa, editorial independent desenvolupada per tres joves menorquins).

I prou!
Es podria seguir fent llistes de tot tipus com ara els millors webs, els millors videoclips, els millors curtmetratges, els millors còmics, els millors dissenyadors, els millors edificis, la millor dansa i teatre, els millors videojocs i seguiria. Però hom no està preparat per poder-ho fer. Cadascú, en aquest món tan superpoblat, només té l'oportunitat de gaudir d'una ínfima part del que ofereix l'art en totes les seves disciplines. Però voldria recordar que la primera cultura que hauríem de consumir i mai deixar de banda és la pròpia, la feta a Menorca pels nostres creadors.