Conscientment perduda

Arribes al poble perdut que esperaves arribar. Esmorzes un croissant de xocolata, un cafè amb llet i aigua mineral. Passeges entre la neu. Tires l'agenda de la feina al riu del poble. Compres una llibreta de color vermell a la llibreria que hi ha a la plaça principal i escrius una llista de tot allò que t'agradaria fer i encara no has fet.

Agafes el cotxe, arribes al poble on a l'adolescència festejaves amb el jove emprenedor que va fundar una ràdio. Quan arribes, poses la freqüència de la ràdio del poble. Escoltes aquella veu que fa 20 anys que no escoltaves. Truques a la ràdio per fer una consulta, entres en directe i deixes anar: "Quan t'has perdut per anar a treballar, algun oient em pot donar un consell per seguir perduda?".

Perduda,
perds tot el que vols perdre,
i sense saber on ets,
trobes el que no vols perdre.

Perduda,
la solitud és una companyia
que calla interrogants,
i la carretera està plena de respostes.

Perduda,
et trobes enmig de la ciutat buida,
no busques els ulls
que et marejaven la mirada.

Perduda,
deixes els cabells humits
que corrin entre el vent, l'aigua,
el llit, el coixí, els meus dits...

PD: Perduda, no et sents perduda. Em perdré per trobar-te.

marcriera@benmirat.net