"Al teatre sempre hi ha públic per conquerir i coses per inventar"

El projecte "Non Solum" suposa la tornada de Sergi López al teatre. Tenia mono d'escenari?
Sí, tenia molt demonode teatre, entre d'altres coses perquè va ser el mitjà a través del qual vaig descobrir aquest ofici d'actuar, i també per tornar a fer teatre de creació, que és el que sempre he fet. Tenia ganes de tornar a escriure i de dur idees dalt l'escenari.

De fet la gestació de "Non Solum" és així.
Sí. "Non Solum" ho projectem el director valencià Jorge Picó i jo. Són hores d'improvisar dalt l'escenari mentre ell m'observava, d'escriure textos i de parlar molt entre nosaltres dos. És una obra de creació.

La definiu com una comèdia existencial, és aquesta una bona manera per a una reentré?
La veritat és que n'estem molt contents. Per sort o per desgràcia, tots necessitem posar paraules a les coses per definir-les i "Non Solum" representa molt bé aquesta idea. És estranya i simple alhora. És una comèdia a on el públic riu molt, i al llarg d'una estructura una mica extravagant o surrealista. És existencial des del moment en què interpreto molts personatges, en aparença diferents, però que tenen la particularitat de ser iguals. Parlen de la mateixa forma, amb el mateix accent, tenen la mateixa panxa, les mateixes patilles... De fet s'assemblen molt a mi (riu). Hi ha un moment que es donen compte i es pregunten: "Què passa aquí?..."

Tenc entès que és una crítica molt àcida del que som.
Sí, però sobretot hi ha una crítica molt àcida al poder. Hi ha insults a l'autoritat, hi ha sexe explícit... És molt més difícil d'explicar que de veure. El públic ens diu coses molt boniques de l'espectacle i quan la gent surt del teatre tothom ho fa amb la convicció de que el que ha vist té un sentit.

Aquest públic que diu que s'ho passa tan bé es demana el mateix que vostè: "Què passa aquí.." ?
Quan parlo amb ells en sortir del teatre, els demano si són capaços de posar paraules al que han vist. Tothom coincideix en que l'obra és simple però molt difícil de qualificar amb paraules. El missatge és l'obra mateixa i el fet que quedi palès que tot és possible. No tenim per què fer un argument amb una història lineal, sinó que hem d'escriure sense problemes.

La multiplicitat dels personatges per a una mateixa obra i escenari és una situació tècnica bastant difícil. Com ha portat aquest procés interpretatiu? No haurà pas tingut problemes de personalitat?
No, què va! (riu). És una obra molt sana que té quelcom de curatiu, és molt lúdica. Jo m'ho passo d'allò més bé. Faig molts personatges però no em fa mal. El teatre és un joc. Actuar s'ha de fer amb plaer perquè si ho fas amb dolor no funciona. Hi ha que entrar i sortir del personatge sense capficar-s'hi.

Però hi ha actors que afirmen que ho passen realment malament a l'hora d'interpretar. Vostè mateix ha fet personatges de cinema molt durs. Cap d'aquestes situacions dramàtiques l'han afectat i s'ha emportat els personatges a casa?
Mai. Si pateixes és que estàs fent alguna cosa malament. Hem de partir de la base de que actuar és mentida! (riu), és un joc.

"Non Solum" els hi ha donat moltes alegries. Fou mereixedor del Premi Max de Teatre a la millor producció en català.
Sí, bé... Va ser una sorpresa perquè ens vàrem assabentar per un amic. Els premis estan molt bé perquè t'animen i reconeixen el que fas, però el que més ens commou és veure com gent que ha anat poc o mai al teatre han sortit encantats després de veure "Non Solum". Això sí que és emocionant!

Diu que hi ha gent que no ha anat mai al teatre. Això sí que sobta. Què està passant perquè passin coses com aquestes?
Avui el teatre és vist com una mena de testimoni d'una època passada. El ritual aquest d'anar a una sala i que s'apagui la llum cada cop és més prehistòric. Però la part positiva de tot açò és que sempre hi ha públic per conquerir. En un teatre sempre quedaran coses per inventar.

Li és complicat triar entre cinema i teatre?
Preferiria no haver de triar i continuar fent cinema per una banda, i teatre de creació per una altra.

El que fa vostè és un luxe, projectar teatre d'autor amb els temps que corren és per agosarats.
No et pensis. Precisament crec que aquets temps són els més propicis per a fer-ho. El cinema és bastant més car.

És clar, però una cosa és fer-ho i l'altra que funcioni a nivell de públic.
Ah! clar, això és com tot a la vida...

Després de 5 anys de gira, per fi "Non Solum" arriba a Menorca. Com és que encara no havia actuat a l'Illa?
No ho sé, per determinades circumstàncies, suposo. Havíem estat a Mallorca, i ara hi tornem la propera setmana a Palma, al Teatre del Mar. Mai he actuat a Menorca i mira que la gaudeixo a l'estiu.

Quin municipi visita?
Es Mercadal. Hi tenc molts amics a Menorca, m'encanta.

Els seus projectes actuals de cinema.
Ara vaig a fer promoció a França de la pel·lícula d'Isabel Coixet "Mapa de los sonidos de Tokio" que, després de tant de temps, a França encara no l'havien comprada. I el mes de maig començaré a rodar una nova pel·lícula a Brussel·les amb un bon amic, el director Frédéric Fontaine. Es dirà "Quartier Libre".

Per què se l'estimen tant a l'estranger, particularment a França. Aquí és famós però allà ho és molt més.
No ho sé. És quelcom que no té massa explicació. Vaig començar la meva trajectòria a França i suposo que una cosa porta l'altra. No té gaire més misteri, però tampoc em queixo, que duri!

Com veu el pas a la direcció cinematogràfica?
Bé, ho veig bé (riu). No, que va! ara en serio, em motiva i m'interessa, però dirigir ho veig un pas molt llunyà.

Convidi la gent de Maó a veure avui la segona funció de "Non Solum" a Menorca.
Va, vinga, menorquins, veniu a veure'm al teatre! (riu). Queda molt lleig que ho digui jo, però si no vénen després els sabrà greu. Això de "Non Solum" és un fenomen enorme. Hem estat 5 setmanes seguides al Teatre Poliorama de Barcelona, i mira que és difícil omplir el teatre. Així que si vénen gaudirem tots junts.

Nominat als Premis Goya per "Pa negre", d'Agustí Villaronga

Quines són les seves apostes per als Premis Goya d'enguany?
No en tinc ni idea! No sé ni les nominacions. Ahir (per dijous), vaig llegir una notícia al diari però no posava qui eren. Em varen trucar i em digueren que estava nominat com a actor de repartiment per "Pa Negre"; i que l'Agustí Villaronga també ho estava per la direcció; i altres nominacions dels companys de film. Però sincerament, la resta de pel·lícules no les he vist, així que no puc opinar.

Pel que veig vostè és una persona que es preocupa de treballar i que no està gaire pel tema "premis".
Sí, la meva naturalesa és així, però a mida que em vaig fent gran més relatiu trobo tot el que té a veure amb els guardons. Els premis no són la cosa que més m'emocioni d'aquest món. Al final el que em val és el que em digui la gent.